Un estudi realitzat per un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona ha revelat que l'hora a la qual mengem podria influir en el nostre risc de desenvolupar malalties cardiovasculars. Aquest estudi s'ha realitzat sobre una mostra de més de 100.000 persones, a les quals es va fer seguiment entre 2009 i 2022, suggereix que menjar tard el primer o l'últim àpat s'associa a un major risc de malaltia cardiovascular. També sembla que un dejuni nocturn de més durada s'associa a un risc menor de malalties cerebrovasculars com l'ictus. Els resultats, publicats a Nature Communications, suggereixen la importància de l'horari i el ritme dels menjars diaris per reduir el risc de malalties cardiovasculars.
Primer i últim menjar del dia aviat i dejuni nocturn llarg
Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort al món, segons l'estudi Global Burden of Disease, amb 18,6 milions de morts anuals el 2019, de les quals al voltant de 7,9 són atribuïbles a la dieta. Això vol dir que la dieta té un paper fonamental en el desenvolupament i la progressió d'aquestes malalties. L'estil de vida modern de les societats occidentals ha donat lloc a hàbits alimentaris específics, com ara sopar tard o saltar-se l'esmorzar. A més de la llum, el cicle diari d'ingesta d'aliments (àpats, piscolabis, etc.) alternat amb períodes de dejuni sincronitza els rellotges perifèrics, o ritmes circadiaris, dels diferents òrgans del cos, influint així en funcions cardiometabòliques com la regulació de la pressió arterial. La crononutrició està sorgint com un nou camp important per comprendre la relació entre el moment de la ingesta d'aliments, els ritmes circadiaris i la salut.
La dieta té un paper fonamental en el desenvolupament i la progressió de les malalties cardiovasculars
L'equip científic va utilitzar dades de 103.389 participants, el 79% de les quals eren dones, amb una edat mitjana de 42 anys, per estudiar les associacions entre els patrons d'ingesta d'aliments i les malalties cardiovasculars. Per reduir el risc de possibles biaixos, van tenir en compte un gran nombre de factors de confusió, especialment sociodemogràfics (edat, sexe, situació familiar, etc.), la qualitat nutricional de la dieta, l'estil de vida i el cicle de son.
Els resultats mostren que realitzar el primer àpat més tard al dia, com quan se salta l'esmorzar, s'associa a un major risc de malaltia cardiovascular, amb un augment del 6% del risc per hora de retard. Per exemple, una persona que menja per primera vegada a les 9 del matí té un 6% més de probabilitats de desenvolupar una malaltia cardiovascular que una altra que menja a les 8 h del matí. Pel que fa a l'últim àpat del dia, menjar tard, és a dir, després de les 9 de la nit, s'associa a un augment del 28% del risc de patir malalties cerebrovasculars, com l'ictus, en comparació de menjar abans de les 8 de la nit, sobretot en les dones.
Finalment, una major durada del dejuni nocturn -el temps transcorregut entre l'últim àpat del dia i el primer de l'endemà- s'associa a un menor risc de malaltia cerebrovascular, la qual cosa dona suport a la idea de realitzar el primer i l'últim àpat del dia més aviat. Aquests resultats, que s'han de reproduir en altres cohorts i mitjançant estudis científics addicionals amb dissenys diferents, posen en relleu el paper potencial de l'horari dels àpats en la prevenció de malalties cardiovasculars.