La pizza se sol associar al menjar ràpid i poc saludable. És el producte estrella de la gastronomia italiana, tot i que s'ha popularitzat arreu del món en centenars de milers de formats i sabors. Els que més apropiació n'han fet són els estatunidencs, amb versions pròpies de pizza novaiorquesa o a l'estil Chicago. Però la manera tradicional de fer pizza italiana, concretament la napolitana, és considerada oficialment com un art.
L'art de fer pizza
Avui és el dia mundial de la pizza, l'aliment més estimat per absolutament tothom. Amb carn, amb peix, amb verdura, amb pinya (no, amb pinya millor que no si us plau)... les possibilitats són infinites. Però la manera d'elaborar-la només és una: coent els ingredients al forn. Fer una pizza a casa un dissabte a la nit és la manera més fàcil de salvar el sopar. I no, fer una pizza congelada no és un art. Els autèntics artistes es diuen 'pizzaioli' i són els guardadors d'una cultura centenària al cor d'Itàlia.
Es tracta d'un mètode molt concret de fer la pizza, amb una elaboració de la massa en quatre fases i una cocció al forn de llenya
Nàpols és un dels santuaris de la pizza italiana. La napolitana i la romana són les més conegudes, tot i que cada regió n'elabora a la seva manera particular. La particularitat de la pizza napolitana és que l'elaboració tradicional dels 'pizzaioli' està reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Es tracta d'un mètode molt concret de fer la pizza, amb una elaboració de la massa en quatre fases i una cocció al forn de llenya mentre es va girant la pizza.
Com més bàsic, millor
Hi ha versions de pizza amb desenes d'ingredients, carregades fins a les celles de coses estranyes que no lliguen gens amb la recepta: pizza amb caramels, amb xocolata, amb macarrons o fins i tot amb pinya (d'acord, ja parem amb l'acudit de la pinya). Però els italians, que són els únics amb prou autoritat per decidir què es pot i què no es pot posar a la pizza, ho tenen molt clar: la millor és la 'margarita'.
Si els ingredients bàsics són bons, no cal afegir-hi res més
Tomata, mozzarella i alfàbrega; vermell, blanc i verd. Fins i tot al seu plat estrella li posen els colors de la seva bandera. Perquè si els ingredients bàsics són bons, no cal afegir-hi res més. Una bona base de tomata combinada amb una mozzarella de qualitat és tot el que cal per gaudir de l'essència de la pizza. Bé, també unes fulles d'alfàbrega fresca, que sembla que no, però són imprescindibles per a aconseguir el toc aromàtic ideal.