Tothom sap com pelar una poma o una pera. Fins i tot, les taronges o mandarines, que són un nivell més complicat. Tampoc és fàcil, però ens en sortim, amb el fet de tallar una síndria o un meló. Però i si la tasca consisteix a buidar una magrana? Aquí la cosa es complica més i no hi ha una solució ràpida que ens ve al cap. En aquest article repassem el pas a pas, tècniques, trucs i consells per aprendre la forma més sorprenent de buidar una magrana: és facilíssim!
😱 Sabies que la magrana no és una fruita?
Encara que solem dir "fruita" a la magrana, la seva estructura és molt més complexa. La magrana es desenvolupa a partir d'una flor, però no d'un únic ovari, sinó d'alguns. En realitat, el que consumim són arils, estructures carnoses que recobreixen les llavors. Cada aril és una petita càpsula sucosa, que es forma al voltant de la llavor, però no és un fruit en si mateix. De fet, la magrana pertany a una categoria anomenada baia modificada o balausta, un terme botànic utilitzat per descriure un fruit que es forma de manera diferent i no encaixa en les classificacions convencionals de fruites.
Com buidar una magrana
La magrana és una de les peces de la temporada tardorenca a la qual, a causa de la seva curta presència, hem de treure tot el profit possible en aquests mesos, de setembre a novembre, en què ens la trobem al mercat. Les seves llavors tenen un sabor una mica agredolç i que, curiosament, sol encantar els més petits de la casa. Potser per l'entreteniment d'anar-les traient les membranes blanques que les cobreixen. Als de més edat, en canvi, acostuma a exasperar. Per desgranar una magrana es podria dir que hi ha tres formes principals. Però abans d'aprendre-les, el primer és esborrar de la nostra ment el costum de buidar la magrana amb cullera, forquilla o ganivet. D'aquesta manera l'única cosa que aconseguim és trencar molts dels grans, tacar-nos i arrossegar amb els grans la membrana blanca que els acompanya i després hauríem de separar.
Desgranador de magranes
És un petit recipient amb una làmina foradada i una tapa amb forma de mitja magrana. Es col·loca mitja magrana sobre la làmina, es cobreix amb la tapa, i es colpeja amb una cullera.
Una cullera i un ganivet
Només cal partir la magrana per la meitat de forma transversal i colpejar la seva closca amb una cullera de manera que els grans vagin caient. Es pot posar la mà a sota, encara que ens tacarem, o sostenir la magrana per dalt, en aquest cas caldrà anar girant la mà i anar amb compte, ja que correm el risc de copejar-nos.
Emprar els grills
L'última opció consisteix a desgranar una magrana simplement amb l'ajuda d'un ganivet. Aquesta tècnica consisteix a tallar la magrana a grills i doblegar els grills cap a fora, en la direcció de la closca. D'aquesta manera els grans s'aniran deixant anar sols.