Catalunya i França comparteixen una llarga tradició formatgera que es reflecteix en la diversitat i riquesa dels seus productes. Mentre que França és coneguda arreu del món per la seva extensa gamma de formatges, amb més de 1.200 varietats registrades, Catalunya també compta amb una producció formatgera de gran qualitat, amb formatges artesans que han guanyat prestigi internacional. Des del cremós Brie fins al potent Rocafort, els formatges francesos són sinònim d'excel·lència i sofisticació. D’altra banda, Catalunya ha vist un ressorgiment de petits productors que elaboren formatges únics, com el Serrat d’ovella, el Tupí o el Recuit de drap, que destaquen pel seu caràcter autèntic i vinculat al territori. Tant en terres franceses com catalanes, el formatge és més que un simple aliment: és una expressió de cultura, tradició i savoir-faire, oferint un ventall de sabors i textures que conquisten els paladars més exigents.
En aquest article plantejarem una batalla molt sucosa: Catalunya versus França. Quins formatges són més vistosos? Ho descobrim de la mà de Xevi Miró, copropietari de la formatgeria Llet Crua. “La veritat és que és difícil de dir”, reconeix, “França el que té és moltíssima varietat i moltíssima tradició”. Diuen que Charles de Gaulle ja es va llevar un dia enfadat dient que era impossible governar un país amb 260 tipus de formatges diferents. “No sé si la cita és real. El que sí que sé és que a França hi ha almenys 60 denominacions d'origen, mentre a Catalunya només en tenim una i una IGP, Indicació Geogràfica Protegida, de la Garrotxa”. Per què és així? A França tenen una varietat de territori molt diferent. Muntanyes altíssimes com els Alps, zones mediterrànies com Provença, clima atlàntic com Normandia...
Tant en terres franceses com catalanes, el formatge és més que un simple aliment: és una expressió de cultura, tradició i savoir-faire, oferint un ventall de sabors i textures que conquisten els paladars més exigents
Cada una d'aquestes zones fa el seu tipus de formatge. A Catalunya, en canvi, tenim un clima una mica més limitat malgrat que la nostra orografia també sigui ben diferent. A França s'han respectat les tradicions i a Catalunya la tradició agrícola ha anat desapareixent. Amb tot, a Catalunya aquesta falta de tradició permet que els nostres formatgers puguin fer una mica el que vulguin i seran formatges-fills del seu pare i de la seva mare.
És a dir, si fóssim al País Basc i tinguéssim ovelles, el més normal és que fem Idiazabal. Si som a la Manxa, farem manxec. Però a Catalunya, com que no tenen cap formatge amb un segell tan intens, podem fer pastes toves de cabra, formatges de pasta cuita d'ovella o formatges com el Serrat. França té molta varietat i molta força, però nosaltres tenim tot el camp per córrer.