"En situacions extremes, solucions extremes". És un mantra que hem escoltat fins a l'avorriment. Precisament, avorrir-se, no crec que fos la paraula més indicada per descriure els supervivents de l'accident de fa 51 anys que ara ha tornat a posar-se de moda amb La Sociedad de la nieve. Vaja, societat amb la neu o societat amb el canibalisme. I és que en l'àmbit social i gastronòmic trobo que se n'ha parlat ben poc. Vull dir el fet d'empassar el tràngol (mai millor dit, disculpeu-me) de mossegar i esbudellar les extremitats dels teus pares, germans o parella. El canibalisme més salvatge i en estat pur a cor obert (ja freno amb les conyes).
El canibalisme més salvatge i en estat pur
Però realment em genera excitació, que no vol dir morbositat, reflexionar i entendre el clic mental en el qual una persona està disposada a menjar-se un ésser estimat. O també una persona desconeguda. La primera opció és més maquiavèl·lica i retorçada, però el segon escenari continua sent una litúrgia psicològica pròpia de David Fincher o Albert Serra. Una purificació alliberadora de les emocions primàries, la contraposició de l'amor i la mort, la tragèdia.
Tot plegat es trasllada de la realitat i la gran pantalla a la gastronomia i a la sobretaula. El cas és que aquest avió uruguaià amb 45 persones a bord, que es va estavellar a la serralada dels Andes el 13 d'octubre de 1972, ha destapat novament dubtes i debats sobre el fet d'ingerir carn humana: traïció o admiració? No sé si espanta o atrau el fet d'imaginar-se un plat anomenat fricandó de carn humana o peus d'humans amb salsa de sang familiar. Macabre tot plegat, però imprescindible i fonamental quan la vida està en joc. Aquesta cinta, a més d'haver estat nominada als Globus d'Or, però sense èxit pel que fa als guardons obtinguts, i amb opcions als premis Oscar, ha deixat una interrogant entre els espectadors després de veure la pel·lícula: què passa si s'ingereix carn humana?
En la frontera de la legalitat cultural
Consumir carn humana és il·legal i moralment reprensible a la majoria de les societats. A més de ser un acte immoral i, a molts llocs, un delicte, la pràctica de menjar carn humana pot tenir conseqüències greus per a la salut. La carn humana pot transmetre diverses malalties, com a prions, que són proteïnes mal plegades que poden causar trastorns neurodegeneratius. També hi ha el risc de contraure infeccions transmeses per sang, així com altres malalties infeccioses. A més dels riscos per a la salut física, participar en actes caníbals pot tenir repercussions psicològiques significatives i està fortament condemnat per raons ètiques i culturals a tot el món. És important subratllar que el canibalisme és una pràctica inacceptable i profundament immoral.
La Polinèsia Francesa, Libèria, Riu Ganges (a l'Índia), Papua Nueva Guinea o la Selva Amazònica, Rondônia (al Brasil). Totes aquestes regions tenen una cosa en comú: les pràctiques del canibalisme són habituals o vistes amb bons ulls, per raons culturals, religioses o tribals. Diverses notícies a la deep web informen de l'existència de restaurants caníbals a Nigèria, Tòquio o Berlín, però totes elles han resultat ser falsa informació no contrastada. Per tant, ara per ara no hi ha constància de restaurants caníbals al planeta Terra, però la bogeria i imaginació humana és capaç de tot.