Segurament el tens a casa, el menges gairebé diàriament en amanides, en salsa o acompanyant plats de pasta, i probablement mai no t'has preguntat si alguna vegada va ser considerat perillós. Però la qüestió és que el tomàquet, aquest fruit tan habitual a les nostres cuines, va tenir una història fosca que pocs imaginen. Encara que avui l'associem amb la frescor, l'estiu i una alimentació saludable, durant molt temps va ser vist amb desconfiança. A Europa i els Estats Units, durant més de dos segles, es va creure que el tomàquet era tòxic. Aquesta idea no era un simple rumor sense fonament: moltes persones, especialment de classes altes, emmalaltien i fins i tot morien després de consumir-lo. I encara que el poble pla no semblava tenir problemes a menjar-lo, la creença que era verinós es va estendre i va arrelar amb força.
Aquesta fruita va ser considerada tòxica durant molts anys
L'explicació a aquesta situació va arribar temps després, quan es va descobrir que no era el tomàquet el culpable, sinó les vaixelles utilitzades per la noblesa. Aquestes estaven fetes d'estany, i quan l'acidesa del tomàquet entrava en contacte amb aquest material, s'alliberava plom. El plom, en ser ingerit, provocava un lent enverinament que podia acabar sent mortal. Aquesta revelació va canviar per complet la percepció del tomàquet, i a poc a poc va començar a acceptar-se com a aliment segur. Abans d'això, fins i tot s'utilitzava només com a element decoratiu als jardins, sense que se sospités que pogués tenir un paper protagonista a la cuina.
A més d'aquesta peculiar història, el tomàquet guarda més sorpreses. Encara que solem anomenar-lo hortalissa, en realitat és una fruita, ja que conté llavors. El seu ús estès en plats salats ha portat molta gent a confondre'l amb una verdura, però la seva classificació botànica no deixa lloc a dubtes. El seu origen es troba a Amèrica, més concretament a Mèxic, on els asteques ja el conreaven i consumien. El nom prové del náhuatl tomatl, que pot traduir-se com a "fruit inflat", una descripció bastant gràfica si pensem en la seva forma i textura.
Quan els espanyols el van introduir a Europa, al voltant del segle XVI, els primers exemplars que van arribar no eren vermells com els que coneixem avui. En realitat, eren grocs i van rebre a Itàlia el nom de pomodoro, és a dir, "poma d'or". Amb el temps, a través de creus i cultius, es van desenvolupar varietats de diferents colors: vermells, verds, roses i fins i tot blaus. Qui anava a dir que aquest ingredient tan quotidià i estimat va estar en la llista dels sospitosos. El tomàquet, abans temut, ara regna en milions de plats al voltant del món. I pensar que tot va començar per un malentès amb els coberts...