Si alguna vegada heu viatjat al sud-est asiàtic, és molt probable que hàgiu topat amb un cartell que digui alguna cosa així com “prohibit el durian”, acompanyat d'un dibuix d'una fruita espinosa ratllada amb una gran ics vermella. I no, no es tracta d'una exageració. Aquesta fruita tropical, de la mida d'un meló i amb una escorça plena de punxes, ha estat vetada en hotels, taxis i fins i tot avions. El motiu és senzill però impactant: la seva olor. Encara que el seu sabor dolç pot recordar una barreja entre mango i papaia, el seu aroma és tan fort, tan penetrant i desagradable, que moltes persones no suporten ni tenir-lo a prop. Imagineu la fetor d'una cosa podrida, tancada en un espai tancat com la cabina d'un avió. Aquesta és la raó per la qual se li nega l'accés a bord, i no és una mesura simbòlica, sinó un assumpte de salut pública i convivència.
La fruita que està prohibida pujar a l'avió
El durian, el nom del qual prové del malai duri (espina), és originari del sud-est asiàtic, i la seva popularitat en països com Tailàndia, Malàisia i Indonèsia és indiscutible. De fet, Jakarta és coneguda com El Gran Durian. Però per molt que s'adori localment, la seva acceptació no és universal. A molts establiments, es prohibeix expressament la seva entrada. En un alberg de Bangkok, per exemple, un cartell adverteix que està tan mal vist com fumar o ser una “persona indesitjable”. El personal assegura que “fa olor fatal” i prefereixen evitar qualsevol escena desagradable provocada per la seva presència.
Tampoc els taxistes no volen saber res d'aquesta fruita. Ounon, conductor a Bangkok, la té inclosa en la seva llista de prohibicions, al mateix nivell que les armes, l'alcohol o els comportaments indecorosos. “No durian in the car!”, afirma taxatiu mentre es tapa el nas. I si això passa en un cotxe, imagineu el que passa en un avió. A l'aeroport de Suvarnabhumi, els monitors adverteixen amb claredat que no es permet portar durian en cabina. Comparteix espai en la llista negra amb objectes tan perillosos com líquids, explosius i pistoles.
Un exemple extrem es va produir en un vol que sortia de Cantón, a la Xina. Una passatgera va intentar embarcar amb tres quilos de durian al seu equipatge de mà. Encara que va aconseguir passar el control de facturació, va ser detinguda a l'escàner de seguretat. Com no li van permetre emportar-se'l, va prendre una decisió dràstica: se'l va menjar allà mateix, davant de tots. Va declarar que havia pagat una fortuna per la fruita i que no pensava deixar-la enrere. Així, el durian no va viatjar a la seva maleta, però sí al seu estómac. Una escena surrealista que demostra fins a quin punt aquesta fruita pot ser estimada i odiada alhora.