A Catalunya hi ha molts productes agroalimentaris no vínics que estan regulats com a Denominació d'Origen Protegit (DOP) o Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Una bona part d'aquests, el 41% del total, són fruites, hortalisses, llegums i cereals. Tot seguit, el llistat d'aquests productes i els seus trets més destacats.
Arròs del Delta de l'Ebre (DOP)
El sector arrosser és altament sensible i conscient del gran valor ecològic del Delta de l’Ebre, on l’equilibri entre la riquesa natural i la importància socioeconòmica ha estat i és primordial i un exemple de com un cultiu iniciat a finals del XIX ha contribuït en gran manera a l’alt patrimoni natural del delta de l’Ebre. Les característiques edafoclimàtiques, la sanitat i l'alçada de la capa freàtica fan que el cultiu de l'arròs sigui el monocultiu tradicional del Delta de l'Ebre.
El producte en qüestió és l'arròs blanc de categoria extra de les varietats de bahia, tebre, fonsa, bomba, montsianell i gleva. Totes tenen una alta concentració de midó en el centre del gra, que és el responsable de l'absorció dels sabors de la resta d'ingredients que acompanyen l'arròs durant la cocció. La zona d'elaboració d'aquest menjar és l'àmbit geogràfic del delta de l'Ebre format per municipis del Baix Ebre i del Montsià. Amb la incorporació del segell DOP a l'Arròs del Delta de l'Ebre es protegeix, a banda de l'arròs blanc extra, l'arròs integral i també l'arròs ecològic.
Avellana de Reus (DOP)
Es produeix en una zona de topografia accidentada amb altituds que van des de gairebé el nivell del mar fins als 1000 metres d'altura. El fort mestral que bufa durant els mesos de febrer i març ajuda en gran manera a la pol·linització. Es tracta d'unes avellanes de les varietats negreta, pauetet, gironella, morella i culplana tradicionalment conreades a la zona. La negreta, però, és la que s'acostuma a cultivar en més abundància. Pel que fa a les zones on se n'elabora, s'estenen per tot el terç sud del país: això són sobretot les comarques del Baix Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta.
El fruit presenta una part exterior de color verd i un epicarpi llenyós que se separa durant la maduració; al seu interior hi ha la closca dura o pericarpi, de color canyella, el qual conté l'avellana: un gra rodó carnós, d'onades blanques i grogues, envoltat d'una pel·lícula marró que es desprèn fàcilment. L'avellaner és un arbre de secà que també es cultiva en regadiu. El fruit creix i madura durant el final de primavera i estiu. La collita té lloc quan l'estat de maduresa del fruit és adequat cap al final d'agost i s'estén fins al novembre.
Calçot de Valls (IGP)
Es denomina calçot a cadascun dels brots d'una ceba blanca totalment desenvolupada i que ha estat replantada al terreny. Aquests brots, a mesura que van creixent, es van calçant, és a dir, es cobreixen els costats de terra per blanquejar-ne la base, que és la part que es consumeix. Els famosos calçots de Valls són cebes procedents d'Allium cepa L. de la varietat blanca gran tardana de Lleida. En el moment de vendre'ls han de tenir una part blanca de 15 a 25 cm de llarg i un diàmetre d'entre 1,7 i 2,5 cm mesurat a 5 centímetres de l'arrel. La zona en la qual es pot conrear el calçot de Valls es concentra a les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.
Clementines de les Terres de l'Ebre (IGP)
Les clementines són plantes híbrides de mandarina i taronja amarga. Entre tots els cítrics cultivats a les Terres de l'Ebre, han destacat aquests per la seva qualitat i per aquest motiu ha esdevingut el conreu cítric predominant a la zona. Són fruits de Citrus reticulata de les varietats clementina fina, clementina hernandina i clemenules. Tant per fora com per dins són de color ataronjat molt accentuat i intens. Compten amb un període de maduresa dels fruits molt prolongat en el temps i amb una gran qualitat gustativa.
La indicació geogràfica protegida Clementines de les Terres de l’Ebre és un símbol de qualitat i confiança per al consumidor que té la finalitat de protegir i promocionar un producte que reuneix unes característiques diferencials: un període de maduresa del fruit molt prolongat en el temps, gran qualitat gustativa i un color extern taronja molt accentuat i intens. Les comarques del Baix Ebre i el Montsià són les àrees amb més producció de clementines.
Fesols de Santa Pau (DOP)
Els fesols es van començar a cultivar en la regió volcànica de Santa Pau en el segle XVIII. La zona de la Denominació d'Origen Protegida ha estat tradicionalment un lloc de cultiu de fesols. De fet, el document més antic de què es té constància, en el qual ja es parla d'aquest producte, data de 1834, en un manuscrit extret del diari d'un pagès de l'època. La zona en la qual es llaura aquest producte és principalment el municipi de Santa Pau, a la Garrotxa, però s'hi poden conrear en altres sis poblacions garrotxines més.
Es cultiven exclusivament en sòls volcànics que, gràcies al seu caràcter poc àcid, incideixen directament en la qualitat i les característiques dels fesols de Santa Pau. Són fesols, és a dir, mongetes que es comercialitzen tant secs com cuits i envasats, de tres varietats tradicionals molt ben adaptades a les condicions edafoclimàtiques de la zona, la més freqüent de les quals és la tavella brisa. Són blancs, lleugerament brillants, arrodonits i petits, coneguts per una pell molt prima, així com pel seu sabor suau.
Mongeta del Ganxet (DOP)
Es té constància escrita del conreu d’aquesta varietat al Vallès a finals del segle XIX sota el nom de filaire, sinònim antic de ganxet, quan es consumia també com a mongeta tendra. Apareix per primera vegada a la literatura amb el nom de ganxet al segle passat. Són mongetes que es comercialitzen seques i cuites. La mongeta del ganxet és una varietat autòctona de grans blancs, lleugerament brillants, aplanats, fortament arronyonats. Destaca la seva pell molt poc perceptible, una cremositat elevada i persistent, i un sabor extremadament suau i característic. És un producte reconegut com a IGP al Vallès Occidental, Vallès Oriental, nou municipis del Maresme i quatre de la Selva.
Patates de Prades (IGP)
Són patates d’altura, conreades a 1.000 metres d’altitud a les muntanyes de Prades. Això influeix notablement en l'alta qualitat dels tubercles per la menor necessitat de tractaments fitosanitaris i perquè el cicle vegetatiu de la planta és més llarg i, per tant, només es pot realitzar una collita per any. Es tracta de patates de la varietat kennebec, de calibre comprès entre 40 i 80 mil·límetres. Presenta una carn de color blanquinós homogeni, de textura consistent i farinosa, sabor dolç i persistent. És un producte característic de les poblacions de Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí, al Baix Camp.
Pera de Lleida (DOP)
El clima contrastat de la zona és molt favorable per al cultiu de la pera. Les baixes temperatures de l’hivern i les boires fan que els arbres tinguin un repòs hivernal òptim i arrenquin a la primavera amb força. Les elevades temperatures, l’alta insolació de l’estiu i la baixa pluviometria donen fruits de molta qualitat i contribueixen a la dolçor del seu gust. Són peres de les varietats llimonera, blanquilla i conference de les categories comercials extra i primera. Malgrat les diferències varietals, les peres de la DOP tenen en comú un gust característic a causa de l’alt nivell de sucres i una alta sucositat. Aquesta fruita és cultiva a Lleida, tota la comarca del Pla d’Urgell, cinc municipis de les Garrigues, 16 de la Noguera, 33 del Segrià i 10 de l’Urgell.
Poma de Girona (IGP)
És un aliment conreat a les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l’AIt Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany. D’una banda, els pomers formen part del paisatge de les comarques gironines des de temps immemorials, fent que les pomes fossin tan presents en la vida dels seus habitants que van deixar diverses tradicions populars i anècdotes; d’altra banda, la seva presència es va intensificar a finals dels anys trenta del segle XX, quan es va iniciar la producció industrial de pomes a la comarca del Baix Empordà. Són pomes de la família Malus domestica L. de les varietats golden, red delicious, gala i granny smith de les categories comercials extra i primera. Són pomes amb una duresa superior als fruits de les mateixes varietats cultivats en altres zones a causa de les característiques mediambientals de l’àrea geogràfica de la IGP.