Quan parlem de cuina catalana, a tots ens ve al cap aquella cuina de foc lent, de receptes reconfortants i de guisats de tota la vida. Solem tenir la percepció que la nostra tradició culinària viu amenaçada i en perill d'extinció. Però és realment així? Quin és el futur de la cuina catalana? Sobre aquest tema han debatut quatre dels cuiners catalans més reconeguts del panorama gastronòmic actual: Jordi Vilà (xef del restaurant Alkimia* i Alkostat), Carme Ruscalleda (primera catalana a aconseguir tres estrelles Michelin), Eduard Xatruch (xef del restaurant Disfrutar***) i Maria Nicolau (cuinera, escriptora i divulgadora gastronòmica). Un debat celebrat en el marc del Gastronòmic Fòrum Barcelona.
El futur de la cuina catalana
En un debat moderat per la periodista gastronòmica del diari ARA, Rosa Rodón, els quatre cuiners han aportat el seu punt de vista sobre la situació actual de la cuina catalana, però sobretot del futur que li espera. Abans de saber cap on anem, cal que ens fixem on som, per això el debat s'ha iniciat amb aquesta pregunta: en quin punt es troba la nostra cuina? Tots quatre xefs coincideixen en el fet que "estem fotuts", però hem de ser optimistes. Parlar de cuina catalana vol dir parlar de fricandó, mandonguilles i arròs a la cassola, sí, però Maria Nicolau apunta que la cuina catalana també és "el pa amb tomàquet i fuet" i la cuina que fem en el nostre dia a dia amb els productes de temporada.
"Correm el risc d'homogeneïtzar un receptari amb una diversitat infinita"
Cada vegada cuinem menys a casa i mengem més als restaurants. Una tendència directament proporcional a la mandra i les excuses que posa la gent per no cuinar. Falta de temps, de ganes, de recursos i moltes facilitats al supermercat que estalvien hores, diners i sobretot estona de pensar a les persones que han de menjar; és a dir, a tothom. Perquè menjar és una acció que hem de fer tots, i menjar bé és un plaer que tothom gaudeix.
Com salvar el patrimoni gastronòmic
Carme Ruscalleda afirma que "em fa por la cuina catalana a les llars. Som al llindar del precipici. Hem de posar-ho a la llista de coses importants. Hem de fer-ho a través dels infants". Ruscalleda defensa que les escoles són una bona manera per inculcar als infants uns hàbits i uns coneixements que la generació dels seus pares s'ha perdut. Per contra, Maria Nicolau creu que una assignatura de cuina podria ser contraproduent. "Qui decidirà què s'ensenya? De què traurem hores lectives? Correm el risc d'homogeneïtzar un receptari amb una diversitat infinita", explica la cuinera. Nicolau creu que estandarditzar la cuina catalana és un perill, perquè "no hi ha dos pobles que facin la mongeta amb patates igual".
"Es pot menjar ràpid, barat i bo, sí, però aleshores la gent ha de pensar, un exercici que amb el ritme de la societat actual costa molt"
Així doncs, els consumidors tenim una part de responsabilitat a l'hora de salvar la cuina catalana, però els restaurants també. Eduard Xatruch, xef del restaurant Disfrutar, proclamat millor restaurant del món a la gala dels 50 Best Restaurants, afirma que "els professionals del país som responsables de la cuina que fem". Per moltes estrelles, guardons i alta cuina que es faci al Disfrutar, no deixa de ser un restaurant de cuina catalana, però en comptes de tradicional, és moderna. Xatruch afegeix que "la cuina tradicional s’ha de fer ben feta, no val només amb ser un restaurant tradicional".
"Es pot menjar ràpid, barat i bo, sí, però aleshores la gent ha de pensar, un exercici que amb el ritme de la societat actual costa molt. La informació la tenim, la capacitat de processar-la, no", explica Jordi Vilà. I com ho salvarem? Maria Nicolau creu que l'única manera de salvar la cuina catalana és "confiar en els restaurants que tenen un tiquet d'entre 10 € i 25 €", perquè són, diu, els únics que la gent normal es pot permetre un cop a la setmana.