Tal dia com demà, però de fa 150 anys, naixia a Manresa Ignasi Domènech i Puigcercós, el català que s'acabaria convertint en un dels cuiners més influents del primer terç del segle XX i en un pioner de la divulgació gastronòmica a l'estat. Una figura de la nostra cuina molt menys coneguda del que es mereix i que avui homenatgem fent un petit viatge a través de la seva vida gràcies a la biografia de Salvador Redó i Martí publicada a la Reial Acadèmia de la Història. Celebrem l'aniversari del gastrònom català més important i precursor d'un moviment que ens ha dut on som.
Pobre, orfe i ple de talent
Ignasi Domènech i Puigcercós va néixer en una família humil de Manresa. El seu pare era fuster i la seva mare, també de classe humil, va morir poc després del part. Amb deu anys ja treballava a la indústria tèxtil i al cap d'uns anys va descobrir la seva passió per la cuina a la fonda que regentaven els seus tiets. Va ser a partir de les receptes de la seva tieta que Domènech es va interessar per la compilació i difusió de la cuina catalana.
Domènech va cuinar per grans personalitats com Enric Granados o Santiago Rusiñol
La seva carrera com a cuiner va començar als 14 anys, quan se'n va anar a Barcelona per treballar en diferents establiments. Va ingressar a l'associació de cuiners l'Artística Culinària i va passar per cuines del Llobregat i la Cerdanya. Durant aquesta etapa, el jove Domènech va cuinar per grans personalitats com Enric Granados, Santiago Rusiñol, Víctor Balaguer o Josep Antoni Barraquer, entre d'altres. Als 18 anys va marxar a Madrid per continuar la seva formació en restaurants de la capital de l'estat i de Burgos, on també començaria a impartir classes de cuina a les senyores de l'alta societat castellana. Un any més tard, va ser el salt internacional, primer a París i després a Londres.
El periple internacional
A París, Domènech va començar al restaurant Royale com a cuiner encarregat de plats típics espanyols. Un restaurant que comptava amb clients habituals de la talla d'Oscar Wilde, André Gide o Paul Valéry. Va ser aleshores que el cuiner català va conèixer Pierre Lacan, editor de la revista 'La Cuisine française et étrangère' per a la qual va escriure alguns articles. Un primer contacte amb la divulgació gastronòmica que ja no abandonaria mai.
Va ser escollit per treballar amb Auguste Escoffier, el cuiner més important de l'època
El cognom Domènech començava a tenir tal renom a les altes esferes de la gastronomia francesa que el català va ser un dels tres xefs escollits per la Societat de Cuiners de París l'any 1898 per treballar a l'Hotel Savoy de Londres amb el cuiner més important de l'època, Auguste Escoffier. Un punt d'inflexió que el va portar de nou a Madrid amb només 25 anys i una gran experiència a l'esquena. A la capital espanyola va treballar per a importants personalitats de l'aristocràcia i la classe política i militar abans de casar-se amb Nieves Montero el 1899.
Un gran divulgador
La primera obra publicada per Domènech va ser 'La Gastronomia', un recull de receptes i tècniques apreses al costat d'Escoffier. El 1906 apareixia el primer número de la revista 'El Gorro Blanco' i l'any següent aconseguia el primer reconeixement a la seva tasca editorial de la mà de l''Exposition Internationale Culinaire d'Alimentation et d'Hygiène' de París. El 1912 rebia la Medalla d'Or de l'Associació de Propietaris Fondistes de Catalunya i a partir d'aleshores va seguir publicant diverses obres importants.
Obra escrita i publicada en català que recollia les receptes originals dels seus tiets a Manresa
A mitjans de 1923, la família Domènech - Montoro es va mudar a Barcelona per seguir amb la feina que el cuiner duia a terme en altres empreses —a més de les cuines i les impremtes— i va cofundar l'editorial Quintillà-Cardona, en la qual va publicar la resta de les seves obres. Algunes de les més destacades van ser 'Noves conserves i dolços' el 1923, amb 18 reedicions fins a l'any 2005, i 'La Teca', obra escrita i publicada en català que recollia les receptes originals dels seus tiets a Manresa, de les fondes a les quals va treballar a Barcelona i de tots els plats que va aprendre a les cuines del Bages, el Llobregat i la Cerdanya.
Domènech va escriure un total de 30 obres durant gairebé mig segle d'activitat. Va morir a Barcelona el 1956 i s'ha convertit en un referent de la cuina i la divulgació gastronòmica al nostre país. Un nom que convé recordar per saber quins són els orígens del bon estat de salut en què es troba avui en dia el panorama culinari català.