A gran part d’Europa, la guia Michelin és tot un referent i són molts els restaurants que esperen amb ànsies ser-hi inclosos. El mateix té lloc al sud-est asiàtic i en alguns estats de Nord-amèrica; Nova York, Illinois, Califòrnia, Washington DC i Florida. Recentment, però, la guia estrellada s’està expandint a noves ciutats americanes, creant acords financers de tres anys amb institucions locals i estatals del món del turisme.
Aquesta tendència ha arribat a Texas, les ciutats de Houston, Dallas, Austin, Sant Antonio i Fort Worth, han reunit forces per poder assumir el cost d’aparèixer a la guia, tal com ho va fer l’estat de Florida, que segons el Miami Herald va pagar 1,5 milions de dòlars perquè els seus restaurants apareguessin a la guia francesa durant tres anys. The Business Journals publica que a Texas s’han invertit 2,7 milions de dòlars; d’aquests,1,35 M $ provinents dels ajuntaments de les ciutats i l’altra meitat provinent de l’oficina de turisme del govern de l’estat, suma que els dona semàfor verd per tres anys. Els inspectors de la guia ja fa dies que s’han instal·lat a l’estat texà per recórrer els restaurants candidats al guardó i els cuiners segur que ja dormen poc.
I si bé alguns diaris han celebrat que la guia Michelin “s’obri” a la creativitat dels fogons de Texas (afirmant que suposarà una major visibilitat de la riquesa gastronòmica de l’estat dels vaquers, amb clares influències mexicanes), d’altres, com la revista D Magazine, no són tan optimistes i arrufen preocupats el nas, vegem per què.
L'estat de Texas ha invertit 2,7 milions de dòlars perquè els seus restaurants apareguin a la prestigiosa guia gastronòmica francesa
Fins aquí, ens pot agradar o no l’estratègia de negoci dels francesos, i podríem encetar un debat, que donaria per a molt, però el que els cuinòfils americans esperen amb delit, a part de la repartició d’estrelles, és que aquest cop la guia no mostri la seva cara més poc inclusiva i tingui en compte els restaurants mexicans, i la famosa barbecue, essència culinària de l’estat. Esperem que aquesta vegada la guia aposti per la diversitat, així com ho ha fet en comptades vegades. Potser veurem un food truck d’Austin guardonat?
En sòl Califòrnia, més del 40% de la població és d’origen hispànic, només dos restaurants mexicans, dels 87 mencionats, tenen estrella. Què passarà al regne de la barbacoa? A Florida la situació és semblant; quatre restaurants de sushi guardonats, un de mexicà i un d’influència llatinoamericana.
Malgrat aquesta situació, són molts els xefs i membres del món de la restauració que celebren que el focus de Michelin sigui a Texas i en el seu Melting Point cultural. Si a Texas es reparteixen més o menys estrelles que als estats d’Illinois i Nova York, al final és el menys rellevant, el que sí que és important és que gràcies a aquest aldarull que ha fet l’aterratge de la Guia a l’estat texà, s’està fent molt ressò mediàtic al voltant de l’escena gastronòmica de ciutats com Dallas o San Antonio, amb una gran cuina de fusió, on predomina la cuina d’influència mexicana i una barbacoa que és sinònim d’identitat pròpia. No oblidem tampoc que l’estat compta amb un gran sector carni, del peix i de l’horta, cosa que, si som sincers, a Europa es coneix poc, i ara segur que amb tant soroll coneixerem producte i tradició d’un estat mig oblidat.
Amb tot, potser Michelin no serà capaç de reconèixer l’esperit identitari dels texans, però de ben segur, servirà per dir al món que val molt la pena ser curiós i interessar-se per aprendre d’una cultura gastronòmica que fins ara es confonia amb el tex-mex que es menja la nit americana de la Superbowl.