Les impressores 3D tenen moltes funcionalitats. Serveixen per imprimir des d'articles de hobby fins a pròtesis mèdiques, però també tenen múltiples aplicacions al sector alimentari. Un dels nínxols on ha tingut millor implementació és en la pastisseria creativa. La xocolata és un ingredient molt compatible amb impressores d'aquest tipus i això ha permès incorporar aquesta tecnologia en moltes creacions. La darrera novetat del sector, però, és la fita aconseguida per algunes de les empreses més punteres en tecnologia i alimentació. La impressió de bistecs de carn autèntica ja és una realitat.
Sense proteïna vegetal
La impressió d'aliments amb eines d'impressió 3D és una fita real que supera la ficció. L'ús més estès i habitual, a més de la utilitat que tenen en pastisseria creativa, és la impressió de productes que imiten la carn, la pasta o altres aliments, però que es fan a partir de proteïna vegetal. Hamburgueses fetes de verdura o galetes creades amb fibra vegetal són algunes de les impressions més comunes. El que no s'havia aconseguit mai fins fa poc és recrear un bistec de carn autèntica, però sense la necessitat de sacrificar un animal.
Steakholder Foods és una empresa amb seu a Israel que ha aconseguit aquesta fita gràcies a la recerca i el treball al laboratori. Per poder imprimir la carn, les proteïnes reals es cultiven en un laboratori utilitzant cèl·lules mare en comptes de peix autèntic o bestiar criat en granges. El resultat és una carn (o un peix) que, malgrat que encara no és exactament igual a la d'un bistec autèntic, s'assembla molt, tant en aparença com en sabor, al que podríem gaudir d'una peça d'origen animal.
Cultiu de cèl·lules
El vicepresident de biologia a Steakholder Foods, Orit Goldman, explicava a la CNN el procés de cultiu de les cèl·lules. Per fer-ho, l'empresa diferencia les cèl·lules en dos tipus: les de múscul i les de greix. Tots dos grups, un cop aconseguits, passen per un procés de maduració durant el qual creen enllaços biològics que permetran incorporar la matèria a la impressora 3D. En certa manera, el producte que es crea no és la carn final, sinó la "tinta" que es carregarà a la impressora per poder obtenir la carn.
La diferenciació entre cèl·lules de múscul i de greix permet una àmplia personalització del tipus de carn que es pot imprimir. És a dir que l'usuari, en aquest cas l'empresa, pot escollir com de magra o greixosa vol que sigui la carn que crea. Es tracta d'una tecnologia molt embrionària, però que fa uns anys no ens haguéssim imaginat mai. Caldrà veure quin és el futur d'aquesta tecnologia i si pot arribar a tenir un impacte important en la vida quotidiana de les persones.