Investigadors catalans de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), juntament amb altres autors de la Universitat La Sapienza de Roma, han publicat un estudi que demostra l'origen de la focaccia, una de les receptes més antigues del món. L'estudi, publicat a la revista Scientific Reports (del grup Nature Portfolio), conclou que les primeres comunitats agrícoles del Pròxim Orient van desenvolupar una tradició culinària sofisticada que incloïa la cocció de grans pans i focaccies de diferents sabors.
Tècniques pioneres
Per elaborar aquests pans, ara fa més de 9.000 anys, les comunitats plenament agrícoles utilitzaven unes safates especials, conegudes pels arqueòlegs com a husking trays, per coure els cereals. Es tracta d'uns recipients fabricats amb argila gruixuda, amb una base ovalada gran i les parets baixes. Es diferenciaven de les safates comunes perquè tenien la superfície interna marcada amb impressions o incisions tosques disposades de manera regular. Uns matisos que feien possible la cocció de focaccies ara fa gairebé 10 mil·lennis.
“Els usos dels husking trays que hem identificat ens porta a considerar que aquesta tradició culinària del Neolític tardà s’hauria desenvolupat al llarg d’uns sis segles"
Segons explica la UAB en un article publicat a la seva web, "l’equip de recerca ha analitzat fragments ceràmics de husking trays d’entre l’any 6400 i el 5900 aC per identificar el seu ús com a recipients especialitzats per coure masses de cereals i determinar si aquestes masses podrien haver estat condimentades amb productes com ara greixos animals o olis vegetals. Les restes analitzades provenen dels jaciments arqueològics de Mezraa Teleilat, Akarçay Tepe i Tell Sabi Abyad, ubicats a la zona entre Síria i Turquia".
Nous coneixements gastronòmics
Entendre l'origen dels plats que coneixem avui en dia és tant o més important que saber com preparar-los. Les troballes arqueològiques i les investigacions sobre aliments del passat, com aquesta que ha encapçalat la UAB, permeten anar un pas més enllà en l'elaboració i la divulgació de plats moderns. Sergio Taranto, primer autor de l'estudi, explica que "el nostre estudi ofereix una imatge vívida de comunitats que utilitzaven els cereals que conreaven per preparar pans i focaccies enriquides amb diversos ingredients i per consumir en grup”. Taranto forma part de la tesi doctoral realitzada a la UAB i la Universitat de La Sapienza. “Els usos dels husking trays que hem identificat ens porta a considerar que aquesta tradició culinària del Neolític tardà s’hauria desenvolupat al llarg d’uns sis segles i s’hauria practicat en una àrea extensa del Pròxim Orient", afegeix l’investigador.