La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) publica un estudi que explica les causes dels mals hàbits culinaris i alimentaris dels joves universitaris. L'estudi es basa en l'anàlisi que diferents experts han fet de 24 joves d'entre 18 i 22 anys, tant homes com dones, per avaluar-ne les percepcions, el comportament i l'adherència a una alimentació saludable i a cuinar a casa.
Mals hàbits a la cuina
L'autora principal de la tesi, Patricia Jurado González, juntament amb la investigadora del grup FoodLab de la UOC i directora del màster universitari d'Alimentació Saludable i Sostenible, Anna Bach Faig i l'investigador principal de FoodLab i catedràtic dels Estudis de Ciències de la Salut, Francesc Xavier Medina, expliquen que "els estudiants mostren una baixa adherència a la dieta mediterrània".
Sovint es parla de manca de temps, però els experts asseguren que la principal raó va més lligada a l'interès personal dels joves
Segons els autors, la principal causa dels mals hàbits alimentaris és la falta de motivació a la cuina. La principal barrera per portar una dieta més saludable és el desinterès per vestir-se el davantal. Sovint es parla de manca de temps, però els experts asseguren que la principal raó va més lligada a l'interès personal dels joves. Altres motius són la falta de coneixement i habilitats culinàries, la pressió social, la manca de cuines equipades en els pisos d'estudiants, l'accés fàcil a menjar preparat i els preus elevats del menjar saludable.
Per la seva banda, els estudiants diuen que no troben la motivació necessària per seguir una alimentació saludable, i, en conseqüència, donen prioritat als compromisos socials i acadèmics. Aquesta falta de motivació es veu accentuada per la manca d'habilitats a la cuina, en un cercle viciós que impedeix als joves seguir una dieta equilibrada.
Com solucionar-ho
Per tal d'abordar el problema, els experts plantegen explorar estratègies específiques amb l'objectiu de millorar la salut nutricional dels estudiants. L'impuls de programes educatius a través de les xarxes socials que fomentin el coneixement i l'autoeficàcia culinària és una de les millors vies per solucionar el problema. Una solució que passa per la implicació i participació dels mateixos estudiants en el disseny de l'estratègia alimentària com a element diferencial per millorar aquesta parcel·la de la seva salut. Malgrat que l'estudi parla d'universitaris, els resultats, segons els autors, són extrapolables a la població jove adulta en situacions similars a les estudiades.