Poques coses són més catalanes que una bona calçotada. I aquest àpat tradicional del país cada vegada es torna més universal, viatjant a països d'arreu del món. Com passa amb el tió, el concepte de menjar calçots amb les mans, sense pitet ni guants, i sucant-los en una salsa ben espessa, crida molt l'atenció fora de les nostres fronteres, i per exemple, a Londres cada cop genera més interès, amb diversos restaurants que els ofereixen, quan és temporada, a la carta. Un dels mitjans londinencs de referència, el Londonist.com, amb més d'un milió de seguidors a les xarxes socials, cada any es fa ressò del fenomen dels calçots a la capital britànica, i recull en un article que actualitzen any rere any la llista d'establiments on els anglesos poden anar a tastar aquesta delícia catalana. A més, també recull algunes curiositats dels calçots, que tradueixen com a green onions o Catalan onions. 

"És època de llençar un bon manat de cebes catalanes a un foc viu i després menjar-se-les, caòticament". Així comença l'article publicat a Londonist.com sobre els calçots, que descriuen com una "delicatessen catalana, cebes tendres enormes, dolces i suaus quan es couen sobre les brases". "Normalment, es mengen durant la temporada de collir calçots, entre els mesos de gener i abril, en una celebració anomenada calçotada: una gran, exultant i cerimoniosa celebració", explica aquesta publicació anglesa, que alhora es pregunta: "Molt de menjar cuinat a foc viu i en una festa en què està socialment acceptat menjar i beure vi fins a explotar, com no ha d'agradar a tothom?". 

Una explicació molt detallada per cuinar els calçots com cal  

Amb aquesta introducció per anar fent boca als lectors i fer-los venir ganes de fer un viatge ràpid a Catalunya per gaudir una bona calçotada, la periodista Lydia Manch explica els detalls sobre les paraules més importants per entendre la festa. Per una banda, detalla que els calçots (un producte geogràficament protegit) es cultiven a Valls, "un poble de Tarragona", i "semblen el resultat d'una història d'amor entre un porro i una ceba tendra, però amb un gust molt més suau i delicat del que podries esperar de qualsevol d'aquestes dues verdures". Sobre les calçotades, explica que aquestes normalment tenen lloc en restaurants rurals i granges del camp, o als jardins i terrats de les llars dels catalans. "Les cebes es fan a la brasa fins que les capes exteriors estan socarrimades, després s'emboliquen amb paper de diari per mantenir-les calentes i finalment se serveixen en teules de fang". Una explicació molt detallada. Sobre les salses, l'article de Londonist.com fa referència al romesco i a la salvitxada, considerada per molts l'autèntica salsa dels calçots. 

Com beure vi amb porró per acompanyar una calçotada?

Un cop detallats els ingredients de la calçotada, la periodista anglesa explica que no només es mengen "cebes catalanes", sinó també carn com costelles de xai o botifarres, que són, segons ella "salsitxes fresques locals amb gust d'all i herbes aromàtiques". A banda, també fa referència a les patates fregides i a les mongetes, imprescindibles en una bona calçotada. "El dinar acaba amb taronges de postres, vi, cava, música i ball". Per això, al Regne Unit no poden evitar fixar-se en un objecte clau d'aquests festivals del bon menjar: el porró. "Entre molts altres motius per no anar vestit de blanc en una calçotada, hi ha el porró, una espècie de recipient per beure vi o sidra en grup. Per fer-ho, t'has d'abocar el vi directament a la boca amb només una mà des de certa alçada. Si ets un professional de les calçotades, pot anar allargant el braç mentrestant, creant un arc de vi preciós". Per acabar l'assaig sobre l'art de les calçotades, la periodista actualitza aquest article, que es va publicar ja fa anys, amb una nova llista de restaurants de la ciutat de Londres on es pot anar a fer una calçotada, com si fossis a Catalunya.