Les xifres al voltant del malbaratament alimentari són preocupants i desoladores: 1 de cada 3 aliments que es produeix al món s’acaba llançant. Això significa que es malbaraten 1.300 milions de tones d’aliments anualment en tot el planeta i que només amb una reducció del 25% d'aquesta xifra es podria acabar amb la desnutrició mundial. Davant d'aquest panorama, l'Ajuntament de Gant va convidar els veïns a menjar-se l'arbre de Nadal per ajudar aquesta causa i remar en la mateixa direcció.
Menjar-se l'arbre de Nadal: què hi diuen les autoritats?
“Les vacances són de diversió, regals i bon menjar. Potser tot serà una mica més. Però «més» es converteix ràpidament en «massa». I llençar el menjar és una vergonya. Aquests consells us poden inspirar a no malgastar aliments”, resa el comunicat del consistori belga publicat fa pocs dies. Sota l'encapçalament de “els escandinaus mengen arbres de Nadal”, els polítics de Gant recomanen als seus habitants una sèrie de receptes amb les quals aprofitar les parts de l'arbre de Nadal i cuinar-lo als fogons de casa.
Ara bé, sí que fan l'alerta a la població de tenir en compte que no tots els arbres de Nadal són comestibles. No confondre amb el teix, ja que és verinós. Els avets i els pins que han estat tractats amb, per exemple, un esprai resistent al foc i pesticides també són no comestibles. L'Agència de l'Alimentació desaconsella menjar agulles dels arbres de Nadal que hi creixen. “Endavant i recicla el teu arbre de Nadal. Però si us plau, no intentis menjar-lo”. Aquesta és l'advertència que ha hagut de fer pública l'Agència d'Alimentació de Bèlgica després del despropòsit i del perill de l'anunci d'aquest ajuntament del nord-oest del territori belga. L'agència d'aliments federal del país va emetre aquest advertiment inusual després del suggeriment ecologista de Gant.
No s'han de menjar els arbres de Nadal
“Els arbres de Nadal no estan destinats a acabar a la cadena alimentària”, ha assegurat Hélène Bonte, una portaveu de l'agència, en un correu electrònic emès aquesta setmana. Un consumidor pot no saber si el seu arbre tenia retardants de flama, va dir. Els pesticides són una amenaça, ja que els arbres de Nadal “solen ser tractats intensivament”. Una identificació errònia podria ser mortal pel fet que menjar teixeix “pot tenir conseqüències greus, fins i tot fatals”, ha afegit Bonte.
I encara que de vegades s'utilitzen parts d'arbres perennes a la cuina, ha afirmat que no tots són comestibles: “Hi ha una diferència entre fer servir agulles de la natura prístina i agulles d'arbres específicament cultivats per Nadal i per ser decorats a casa”. L'Ajuntament de Gant va editar més tard la publicació al seu lloc web, afegint informació sobre pesticides i canviant “Menja el teu arbre de Nadal” per “Els escandinaus mengen arbres de Nadal”.
Receptes amb les parts de l'arbre de Nadal
En un escenari hipotètic, els arbres de Nadal naturals, com el pi, l'avet o el cedre, podrien tenir aplicacions a la cuina? Hi ha algunes parts que es poden utilitzar a la cuina sempre que no hagin estat tractats amb pesticides, pintures, vernissos o altres productes químics. Algunes idees creatives serien infusions amb agulles de pi. Les agulles de pi són riques en vitamina C i tenen una aroma fresca i resinosa que pot aportar un toc únic a begudes i aliments. La sal de pi perquè les agulles seques de pi es poden molar amb sal marina per crear una sal aromàtica ideal per a carns, peixos o verdures.
En tercer lloc, el vinagre aromatitzat, ja que les agulles fresques o branques petites poden infusionar vinagres per donar-los un toc fresc i resinós. El xarop d'agulles de pi o l'oli infusionat per amanir amanides o plats calents serien altres opcions. Tot i això, i com recorda l'Agència d'Alimentació belga, s'ha d'assegurar que l'arbre sigui una espècie comestible i no estigui tractat químicament.