Barcelona és la ciutat turística per excel·lència de Catalunya. Milers de persones ens visiten cada any per gaudir de la nostra cultura, el nostre patrimoni i la nostra gastronomia. Un turisme que té un impacte econòmic directe molt positiu en alguns sectors, però també un impacte social indirecte molt negatiu en d'altres. Enmig del debat, a més de la Sagrada Família o el Parc Güell, una de les icones més importants de la ciutat és el mercat de la Boqueria, un espai en transformació que a poc a poc s'ha anat adaptant al turisme. Per conèixer de prop la realitat del mercat, ens hem acostat a la Boqueria per saber quin ambient s'hi respira en plena temporada alta d'agost.
La Boqueria a l'estiu
Baixant des de Plaça Catalunya per les Rambles, en un exercici a mig camí entre passejar i fer eslàlom de turistes, arribem a la Boqueria, el mercat més icònic de la ciutat. El primer que crida l'atenció —però no sorprèn— és la quantitat de gent que s'aplega a l'entrada del mercat. Francesos, anglesos, japonesos i alemanys que intenten capturar la millor imatge de l'icònic escut que dona la benvinguda al recinte.
"A nosaltres ens va de conya el turisme. Vivim del turisme. Si no fos per això, aquest mercat se n’aniria en orris"
Les primeres parades ofereixen tota mena de batuts, sucs i granissats; a continuació, els aparadors d'empanades, cons de patates i platets de fuet fan salivar tothom qui passa i un cop arribes al mig, les ostres i les degustacions de peix posen el punt final a una visita pel mercat més atípic de la ciutat. Entre la marabunta de turistes que inunda l'espai, destaquen els ramats de 'guiris' que fan visites guiades, gaudint de les parades gairebé com qui va al zoo, i sorprèn trobar padrines que s'aventuren a venir a comprar a les poques botigues amb el producte de sempre que queden aquí.
Un mercat dividit
La transformació social que ha viscut la Boqueria els últims anys és del tot evident. Un canvi en la clientela que ha estat positiu per a alguns, però que ha suposat una sentència de mort per a uns altres. Molta gent està contenta amb aquest model de negoci. De fet, són diverses les parades que afirmen viure del turisme i que no tenen client local, perquè tampoc el necessiten. "A nosaltres ens va de conya el turisme. Vivim del turisme. Si no fos per això, aquest mercat se n’aniria en orris. No tenim client local, n’hi ha molt pocs" afirmen a la cansaladeria Can Vila.
"N’estic fins als pebrots del turisme. He perdut clientela de tota la vida"
L'altra cara de la moneda són les botigues de tota la vida que veuen el turisme com una xacra que els ofega. En una parada d'embotits, la Maria (a qui direm així malgrat que no sigui el seu nom real perquè té por que li cridin l'atenció) explica que "n’estic fins als pebrots del turisme. He perdut clientela de tota la vida. Ara a la botiga patim per si vindrà la Pepita, el Joan o el Josep. Per mi això és fatal". Si abans li venien 400 persones a comprar, ara són menys de la meitat i els costos del producte local que ven s'han encarit molt. La Maria ho veu magre perquè a més no té relleu generacional. "Venir a treballar aquí és molt dur, especialment quan veus que cada dia hi ha més turistes".
Però no tot és blanc o negre. A la parada de Peix.cat, en Jaume Ripoll, que fa 40 anys que és a la Boqueria, afirma que "el mercat com a tal “està morint” perquè la gent compra d’una altra manera. Tinc moltes clientes que es queixen del turisme i diuen que per això no venen, però part de la clientela fixa la seguim tenint". Hi ha menys gent del barri, però encara n'hi ha. De fet, la Boqueria continua sent un espai de referència per a grans xefs de la gastronomia catalana que venen a buscar el seu producte aquí. A la parada de Bolets Petràs ens trobem l'Albert Adrià conversant amb els botiguers i comentant les últimes novetats del seu restaurant, l'Enigma. Es tracta del segon millor cuiner del món i un xef d'estrella Michelin.
Canvi de paradigma
Sens dubte ens trobem en un mercat de contrastos. Turistes amb poc poder adquisitiu —segons expliquen molts dels paradistes amb qui hem parlat— comparteixen espai amb xefs de primer nivell. L'adaptació al turista és tal que fa poques setmanes s'ha incorporat un nou servei d'informació al mercat. Parelles de treballadors equipats amb armilles reflectants passegen per l'espai per ajudar i orientar els turistes que visiten la Boqueria.
El futur del mercat està per veure, però mentrestant, l'Ajuntament ja ha iniciat converses amb els comerciants per debatre quin rumb ha de prendre la Boqueria. Des del departament de comunicació de mercats, Maria Ortega explica que "és un tema que tenim sobre la taula i que volem abordar a curt termini".
La transformació que viu la Boqueria és gairebé inevitable. Es tracta d'una conseqüència més del model de ciutat en què s'està convertint Barcelona. Al cap i a la fi, no podem culpar ningú per intentar tirar endavant el seu negoci si l'única manera que té de fer calaix és orientar-se al turista. Però no deixa de ser trist veure com cada vegada hi ha més espais emblemàtics que acaben completament copsats pel turisme sense que la gent d'aquí hi pugui fer res.