Els ous blaus existeixen i no són fruit de cap experiment estrany, sinó el resultat natural d'una raça de gallines originària de Xile: les araucanes o maputxe. Encara que avui dia també es troben als Estats Units i Europa, el que més crida l'atenció d'aquestes aus no és el seu exòtic plomatge o la seva singular cresta, sinó el peculiar color de la closca dels seus ous, que pot variar entre un blau suau i un to verdós. Aquesta coloració es deu a un procés biològic únic: un enzim que transforma l'hemoglobina en biliverdina, un pigment que es diposita a la closca durant la formació de l'ou. Depenent de la varietat de la gallina, la intensitat del color pot canviar, però sempre és fàcilment reconeixible. Malgrat el seu atractiu, aquestes gallines posen menys ous que les comunes, la qual cosa fa que la seva producció no sigui tan rendible i que resulti difícil trobar-los al mercat.
El misteri dels ous blaus: per què adquireixen aquest color?
Durant anys s'ha especulat que els ous blaus eren més saludables que els tradicionals, sobretot perquè es deia que no contenien colesterol. Tanmateix, estudis com el de la Universitat de Connecticut al 1977 i un de més recent de l'OCU van desmentir aquest mite. De fet, algunes anàlisis van detectar nivells més alts de colesterol en aquests ous que en les morenors. Tot i això, també hi ha investigacions que apunten el contrari, per la qual cosa la diferència podria estar relacionada no tant amb la raça de la gallina com amb la seva alimentació. En qualsevol cas, la ciència actual afirma que consumir ous amb regularitat no és perjudicial, ja que el colesterol que contenen té un efecte mínim sobre els nivells en sang, i menjar fins a set ous a la setmana és considerat perfectament saludable.
Aquests ous tenen un nivell més alt de colesterol que els comuns que coneixem
Més enllà del color, els ous blaus presenten altres particularitats. Tenen una concentració de carotens més gran, la qual cosa es tradueix en rovells més daurats, fins i tot quan la dieta de les gallines és idèntica a la d'altres races. A més, contenen lleugerament més proteïnes i la seva closca, més gruixuda, permet una millor conservació, ja que retenen la humitat durant més temps i envelleixen més lentament.
Per tot això, encara que no siguin més saludables que altres ous quant a colesterol, sí que ofereixen avantatges nutricionals i de conservació que els fan únics. I, per descomptat, la seva aparença continua despertant la curiositat dels qui els descobreixen per primera vegada.