Els musclos a la marinera són un clàssic de la gastronomia espanyola, però com passa amb molts plats, cada regió té la seva pròpia versió, adaptada als productes i tradicions locals. Avui compararem les receptes catalana i gallega d'aquest emblemàtic plat, descobrint les seves similituds, diferències i la riquesa cultural que representen.
Musclos a la marinera: la recepta catalana vs. la gallega
La recepta catalana
A Catalunya, els musclos a la marinera destaquen per la seva senzillesa i la influència mediterrània. Els musclos es netegen bé i es cuinen en una salsa elaborada a base de tomàquet, ceba, all, vi blanc i julivert. És comú afegir un toc de picant amb bitxo i aromatitzar la salsa amb herbes com el llorer.
La base de la recepta se sustenta al sofregit, un element clau de la cuina catalana. El sofregit es prepara lentament, deixant que la ceba i el tomàquet es caramel·litzin per concentrar sabors. Una vegada llesta la salsa, els musclos s'afegeixen perquè s'obrin al vapor, impregnant-se del sabor del vi i el sofregit. En alguns casos, s'afegeix un toc de fruita seca picada o ametlles en forma de picada, una tècnica típica de la cuina catalana que aporta densitat i profunditat al plat. Els musclos a la marinera catalans solen servir-se acompanyats de pa, ideal per mullar a la salsa.
La recepta gallega
A Galícia, els musclos a la marinera tenen un caràcter més robust, conforme amb les tradicions de la regió. Aquí, la salsa incorpora una base de ceba, all, pebrot i una bona dosi de vi blanc albariño, un element distintiu que aporta frescor i un sabor lleugerament afruitat.
Una diferència notable és l'ús de farina com a espessidor a la salsa gallega, creant una textura més consistent. En lloc de tomàquet fresc, s'utilitza puré de tomàquet o fins i tot pebre vermell, la qual cosa dona al plat un color més vermellós i un sabor fumat característic. A Galícia, els musclos a la marinera solen servir-se com a tapa o primer plat, destacant la qualitat excepcional del musclo gallec, conegut per la seva mida i sabor intens gràcies a les ries.
La catalana tendeix a ser més lleugera i mediterrània i la gallega és més contundent
Similituds i diferències
Ambdues receptes comparteixen l'essència de ressaltar el sabor del musclo, però els seus matisos culturals marquen diferències clares. La catalana tendeix a ser més lleugera i mediterrània, amb un protagonisme del sofregit i herbes aromàtiques. La gallega, per la seva part, és més contundent, amb una salsa més espessa i sabors fumats i afruitats. Els musclos a la marinera, siguin catalans o gallecs, són un homenatge al producte local i a la tradició culinària. El que no canvia és la necessitat de bon pa per gaudir fins a l'última gota de salsa.