A Catalunya, la Setmana Santa també se celebra a través del paladar. I encara que molts associen el bacallà amb receptes del nord com el pil pil o la biscaïna, en terres catalanes hi ha una preparació humil, saborosa i profundament tradicional que s'ha guanyat el seu lloc a les taules del Divendres Sant: el bacallà amb espinacs, panses i pinyons. Aquesta recepta, que combina senzillesa amb equilibri, és una joia del receptari popular que ha resistit el pas del temps.
La recepta de bacallà que triomfa per Setmana Santa
Més enllà del seu sabor, té un simbolisme especial: en una època marcada per l'abstinència de carn, el bacallà salat i conservat sense necessitat de refrigeració es convertia en l'alternativa perfecta. I acompanyar-lo amb espinacs, fruits secs i passes no era només una decisió culinària, sinó també un reflex de l'enginy de les cuines d'interior, que amb pocs ingredients aconseguien plats plens de matisos. A moltes cases catalanes, aquest plat continua sent el protagonista del dinar del Divendres Sant, servit amb pa per no deixar ni rastre de la seva deliciosa salsa.
La recepta comença dessalant el bacallà durant almenys 24 hores, canviant l'aigua diverses vegades. S'escorre bé i es reserva. En una paella àmplia se sofregeix ceba picada amb un bon raig d'oli d'oliva, lentament, fins que queda ben confitada. En paral·lel, es blanquegen lleugerament els espinacs, tradicionalment frescos, però també poden utilitzar-se congelades si són de bona qualitat i s'escorren bé. A continuació, s'afegeixen a la ceba juntament amb un grapat generós de panses i pinyons, que aporten dolçor i textura. Finalment, s'incorpora el bacallà i es deixa coure a foc baix, el just perquè s'integri tot i el peix quedi sucós. Hi ha qui afegeix també una mica de tomàquet ratllat o fins i tot un toc de canyella, encara que la versió més purista evita distraccions per deixar brillar el trio protagonista: bacallà, espinacs i fruits secs.
Els pinyons i les panses li aporten la dolçor que el bacallà necessita
El resultat és un plat on el contrast de sabors salats, dolços i torrats s'equilibra de forma gairebé màgica. No necessita floritures ni presentacions elaborades. És l'expressió més clara de com, amb ingredients modestos i una bona tècnica, es pot crear una cosa especial. I encara que el bacallà ha viatjat molt, no hi ha lloc on s'entengui millor aquesta combinació que a les llars catalanes.
Així que aquest any, si vols sorprendre amb una recepta de tradició, però diferent, oblida't del pil pil i la biscaïna: el bacallà amb espinacs és l'opció que està conquerint els paladars més exigents.
Aquest article ha estat elaborat amb l'ajuda de ChatGPT i supervisat per un periodista d'Elnacional.cat.