Encara que sembli tret d'una pel·lícula de ciència-ficció, els plàtans brillen de veritat. No sota la llum del sol ni en la foscor absoluta, sinó quan s'exposen a llum ultraviolada, revelant una resplendor blava fascinant que no tots coneixen. Aquest fenomen, tan inesperat com bonic, no és un truc de laboratori ni un efecte especial, sinó una conseqüència directa del procés natural de maduració del plàtan. A mesura que aquest fruit tan quotidià perd el seu color verd, la clorofil·la a la seva pell es descompon i produeix una sèrie de subproductes que, en el cas d'algunes varietats com la Cavendish (la més comuna), emeten una brillant fluorescència blava. Aquest efecte només s'aprecia sota llum UV, però la seva presència revela un secret que fa temps que fascina a científics i botànics.
No és ciència-ficció: així brillen els plàtans quan maduren
Lluny de ser una simple curiositat, aquesta resplendor té una base científica sòlida. En altres fruites, la clorofil·la es degrada completament i les seves restes no tenen aquesta propietat. Tanmateix, en els plàtans, un canvi químic específic impedeix que certs compostos perdin la seva capacitat fluorescent, acumulant-se a la closca a mesura que el fruit madura. La intensitat d'aquesta brillantor augmenta progressivament i els investigadors creuen que aquesta peculiaritat podria tenir una funció evolutiva: atreure animals capaços de veure en l'espectre ultraviolat, com aus o ratpenats, per ajudar a dispersar les llavors. Encara que la majoria de plàtans que consumim avui són estèrils i no requereixen pol·linització, aquesta fluorescència podria ser un vestigi del seu passat reproductiu.
El gènere Musa, al qual pertanyen els plàtans i bananes, inclou desenes d'espècies amb característiques sorprenents. Malgrat el seu aspecte d'arbre, són herbes gegants, algunes de les quals arriben fins a 20 metres d'altura. Els seus fulls, enormes i fràgils, també emeten fluorescència, la qual cosa reforça la teoria que aquesta propietat no és una simple coincidència. La història del plàtan com a fruita comestible és també un exemple brillant de selecció artificial: durant generacions, els humans han desenvolupat varietats sense llavors a partir de plantes que antany sí que les tenien, modelant així una de les fruites més populars del món.
Aquest procés té base científica en la composició química de la clorofil·la
Que un plàtan madur pugui brillar blau sota la llum UV no només és sorprenent, sinó també un recordatori de quants misteris encara amaga la naturalesa en el més quotidià. El que semblava només un canvi de color per maduració, amaga una estratègia sofisticada i un espectacle visual que només necessita el tipus de llum adequat per revelar-se.