En la vida moderna, menjar ràpid s'ha tornat un hàbit gairebé inevitable. Entre el treball, les pantalles, l'estrès i les presses diàries, moltes vegades esmorzem davant l'ordinador, dinem mentre caminem o sopem sense deixar de mirar el mòbil. I encara que ens preocupem cada vegada més per allò que mengem, solem ignorar com ho mengem, especialment la velocitat a què ingerim els aliments. Aquest gest aparentment inofensiu té un impacte directe en la salut, i la ciència comença a demostrar que menjar de pressa pot ser un factor de risc tan important com la mateixa qualitat del menjar. El ritme a què es menja afecta no només la forma en què el cos digereix i absorbeix els nutrients, sinó també la resposta hormonal que regula la sacietat i la gana, la qual cosa es tradueix en un risc més important d'obesitat, diabetis tipus 2 i problemes cardiovasculars.
L'hàbit silenciós que dispara el risc d'obesitat
Estudis recents liderats per la doctora Sarah Berry, del King's College de Londres, han demostrat que les persones que mengen de pressa tendeixen a consumir entre 100 i 200 calories més per àpat que els qui mengen a poc a poc. Això es deu que els senyals de sacietat que envia l'intestí tarden entre 5 i 20 minuts a arribar al cervell. Si menges molt de pressa, aquests senyals simplement no arriben a avisar-te a temps que ja estàs ple.
A més, mastegar a poc a poc afavoreix l'alliberament d'hormones que indiquen sacietat, com la PYY i la GLP1, i redueix les hormones de la gana, com la grelina, el que ajuda a controlar millor la ingesta calòrica i, amb això, el pes corporal. Menjar ràpid, al contrari, no només augmenta la quantitat que s'ingereix, sinó que provoca pics de glucosa més alts després dels àpats, la qual cosa augmenta el risc de desenvolupar malalties metabòliques a llarg termini.
Estratègies com mastegar més o deixar els coberts de tant en tant poden ajudar-te a menjar més a poc a poc
Un experiment de la mateixa Berry amb un periodista de la BBC va mostrar clarament com el mateix menjar pot produir una resposta molt diferent al cos depenent de la velocitat d'ingesta. El dia que va menjar a poc a poc, el seu nivell de glucosa en sang va ser molt més estable. Això evidencia que no és només el que mengem, sinó també com i en quant temps ho fem, el que marca la diferència.
Canviar aquest hàbit no és fàcil, però petits gestos com deixar els coberts entre mossegada i mossegada o mastegar més poden ajudar-te a menjar més lentament. També ajuda optar per aliments menys processats, que solen tenir una textura més consistent i requereixen més temps de masticació. Menjar a poc a poc, més que un luxe, pot ser una estratègia senzilla per cuidar la salut.