L'arròs és un aliment bàsic en moltes cultures, però la seva capacitat per absorbir arsènic inorgànic tòxic ha generat preocupació. A causa del seu cultiu en arrossars inundats, aquest cereal absorbeix fins a deu vegades més arsènic que altres cultius. La principal font de contaminació prové de l'aigua subterrània utilitzada en el reg, la qual cosa suposa un risc per a la salut pública. Malgrat que alguns països han establert regulacions per limitar l'exposició a l'arsènic, moltes nacions asiàtiques, on el consum d'arròs és elevat, no compten amb normatives específiques. Fins i tot en llocs com el Regne Unit i els Estats Units, on hi ha límits, estudis recents han demostrat que algunes varietats superen els nivells permesos, especialment en productes dirigits a nadons i nens petits.
El nou mètode per eliminar arsènic de l'arròs
A més, investigacions han trobat una relació entre el consum freqüent d'arròs i un risc més gran de malalties cardiovasculars. Davant d'aquestes preocupacions, científics han explorat diferents maneres de reduir l'arsènic en l'arròs sense comprometre el seu valor nutricional.
Si bé rentar o remullar l'arròs pot disminuir la concentració d'arsènic, aquests mètodes també eliminen nutrients essencials. Per això, un equip d'investigadors de la Universitat de Sheffield va analitzar quatre maneres de cuinar l'arròs per trobar l'opció més eficaç. Van descobrir que el mètode de sancotxat amb absorció és el més efectiu per reduir l'arsènic sense afectar la qualitat nutricional del gra. Aquest procés consisteix a bullir l'arròs en una gran quantitat d'aigua durant cinc minuts, rebutjar aquesta aigua contaminada i després continuar la cocció amb aigua fresca en proporcions controlades. D'aquesta manera, es pot eliminar fins al 73% de l'arsènic en l'arròs blanc i al voltant del 54% en l'arròs integral, mantenint nivells òptims de minerals com fòsfor, potassi, magnesi, zinc i manganès.
Un bon mètode consisteix en bullir l'arròs en una gran quantitat d'aigua
Més enllà dels seus beneficis per a la salut, aquest mètode també ofereix avantatges en termes de sostenibilitat. A diferència d'altres tècniques que requereixen grans quantitats d'aigua, aquesta alternativa minimitza el malbaratament i redueix el consum energètic. Encara que els investigadors destaquen que és necessari continuar provant aquest mètode amb diferents tipus d'arròs i qualitats d'aigua, els resultats inicials són prometedors.
L'adopció d'aquest procés podria millorar la seguretat alimentària sense comprometre el valor nutricional de l'arròs, especialment en l'alimentació infantil. La implementació d'aquest mètode a les cases podria marcar una gran diferència en la reducció de l'exposició a l'arsènic.