Luis Tosar es posa a les ordres d'Alberto Rodríguez per protagonitzar l'última campanya de Voll-Damm, titulada ‘El penedit’. En ella, la doble malta ret homenatge a la gastronomia i a totes les persones que treballen sense descans per portar a taula el millor de la terra. El repartiment del tercer lliurament de la mítica saga ‘Doble o Res’es perfila amb Luis Zahera i Artur Busquets, en un curtmetratge que torna a demostrar que "no totes les cerveses són iguals".

La nova campanya de Voll-Damm torna a estar ideada pel creatiu Oriol Villar i manté l'esperit de les entregues que van dirigir Daniel Monzón i Dani de la Torre al 2016 i 2018, respectivament. No obstant, ‘El Penedit’ incorpora un nou factor determinant en una narració en constant tensió: els escenaris exteriors.

L’equivocació d'un jove cambrer inexpert interpretat per Artur Busquets el portarà a seguir, amb pluja i fang pel mig, a un impertèrrit Tosar en un periple per diversos paratges rurals, en els quals coneixerà de primera mà l'ardu treball d’avicultors, elaboradors d'oli, saliners i recol·lectors de patates i cebes. Una reivindicació dels aliments de proximitat, de les matèries primeres tractades amb el temps i les condicions òptimes. En definitiva, dels ingredients que confereixen un sabor autèntic i genuí a referents de la gastronomia tradicional, com pot ser una truita de patates.

No és fins al final quan tornen a l'interior d'un restaurant per retrobar-se amb l’atemorit cambrer a qui dona vida Luis Zahera, amb el discurs après sobre les singularitats de Voll-Damm, després d’enfrontar-se amb el geni de Tosar en dues ocasions prèvies.

Oriol Villar, el creativo

La creativitat del nou espot de Voll-Damm torna a anar de la mà d'Oriol Villar i el seu equip, que porten anys col·laborant amb Damm a les campanyes de les seves marques de cervesa. Al llarg d'aquesta col·laboració, Villar ha estat l'impulsor d'eslògans tan destacats com ‘Doble o Res’ de Voll-Damm o ‘Mediterràniament’ d'Estrella Damm.

Luis Tosar, el protagonista

Nascut l’any 1971, ja de jove Luis Tosar comença a actuar en obres de teatre amb companyies locals degut a l’interès que li inculca un professor de literatura. És a la televisió local de Galícia (TVG) on salta a la fama amb la sèrie“Mareas Vivas". Després, en el cinema, amb Icíar Bollaín, qui el dirigirà a "Flores de otro mundo" l'any 2000 i amb la qual rebrà una nominació als Goya com a Millor Actor revelació. Serà tres anys després quan la seva cara es farà més popular al rodar, al costat de Javier Bardem, "Los lunes al sol", guanyant, aquest cop sí, el Goya alMillor Actor de Repartiment.

A partir de llavors, continuarà fent llargmetratges, i en cada un, millora el seu estil interpretatiu, com a "Trece campanadas" o "Te doy mis ojos". Aquest últim li va reportar una Concha de Plata i un altre Goya. Al 2009 va interpretar el personatge de Malamadre, un pres molt geniüt que li va brindar el seu últim Goya per "Celda 211". Posteriorment, ha brillat en pel·lícules tan notables com "Mientras duermes", "El desconocido", "Una pistola en cada mano", "Quien a hierro mata" o "Adú", guanyadora de 9 premis Goya, entre ells el de Millor Pel·lícula de 2020.

En televisió, recentment ha estrenat la sèrie "Los favoritos de Midas", de Mateo Gil. En l'actualitat, amb diversos llargmetratges pendents d'estrenar, segueix treballant amb directors de primera fila com Icíar Bollaín, Daniel Calparsoro o Juan Diego Botto, entre d'altres. Uns projectes que veuran la llum en els propers mesos.

Alberto Rodriguez, el director

Nascut l’any 1971, Alberto Rodríguez aconsegueix el seu primer èxit amb la realització delcurt "Bancos", que codirigeix ​​amb Santi Amodeo, i que els reporta nombrosos premis. Al costat d'Amodeo també roda la seva primera pel·lícula, "El factor Pilgrim", de la qual tots dos són autors de l'enginyós guió, demostrant gran talent per a la comèdia. El seu debut en el llargmetratge en solitari amb "El traje" aborda ja una qüestió social, la immigració, però ho fa amb una història divertida i brillant, generosa en situacions humorístiques. Ara bé, la pel·lícula que suposa un pas endavant definitiu en la seva carrera és "7 vírgenes", un drama juvenil obrer d'esperit quinqui que revoluciona el panorama del cinema espanyol i suposa el descobriment del jove actor Juan José Ballesta.

En la seva següent pel·lícula, "After", un drama contagiat pels efectes del sexe, l'alcohol i la música que marquen les relacions entre un trio d'amics, ja compta amb diversos intèrprets populars: Guillermo Toledo, Tristán Ulloa i Blanca Romero. A "Grupo 7",assentales bases delgènere que millor sembla dominar Rodríguez: el thriller criminal. Amb uns superbs Antonio de la Torre i Mario Casas, la pel·lícula el converteix en un dels directors més apreciats de la indústria del cinema espanyol, tal com confirma uns anys després la que és, sens dubte, la seva història més reconeguda pel públic i crítica: "La isla mínima".

Protagonitzada per un duo contraposat ideològicament de policies als quals donen vida uns imponents Raúl Arévalo i Javier Gutiérrez a l'Espanya post-franquista de principis dels anys 80, la pel·lículahereta l'esperit de "Seven" per endinsar-se en un remot poble del sud, situat als aiguamolls delGuadalquivir, on tots dos investiguen la desaparició de dues noies adolescents. Premiada amb deu premis Goya, aquesta crònica negra dona pas a tres nous projectes de Rodríguez tan diferents com estimulants: l'audaç curtmetratge còmic per a Estrella Damm "Les petites coses" amb uns fantàstics Jean Reno i Laia Costa, l’adrenalínica pel·lícula política basada en fets reals "El hombre de las mil caras", en la qual Eduard Fernández interpreta de forma sorprenent a Francisco Paesa, el cèlebre exagent secret del govern espanyol que va gestionar la més rellevant operació contra ETA i "La peste", una sèrie en forma de thriller que ens trasllada a una Sevilla fosca en ple segle XVI.

En l'actualitat es troba immers en el desenvolupament del guió de la seva següent pel·lícula que rodarà properament.