Si hi ha una cosa que ha conquerit les nostres ciutats en els últims anys, són els restaurants d'inspiració japonesa: sushi, poke bowls, ramen i... algues. Sí, aquestes làmines verdes que abans vèiem com a raresa i ara protagonitzen des d'amanides fins a tapes creatives. Ens encanta el menjar exòtic, saludable i el que es posa de moda, però de vegades ens deixem portar i carreguem el plat (i el paladar) sense pensar en el que ve després. Perquè, és clar: menjar algues està de moda, però no deixa de ser una bomba de iode, i allà és on poden començar els problemes si no anem amb compte.
Cal vigilar amb el consum d'aquests aliments típics al Japó
Aquesta reflexió va sorgir després de visualitzar una de les últimes publicacions de Júlia Farré, nutricionista catalana que compta amb gairebé 40.000 seguidors a Instagram, que es preguntava és possible com que al Japó es consumeixin tants aliments rics en iode i no tinguin problemes de salut.
El iode és un mineral essencial perquè la tiroide funcioni com un rellotge. Tal com ens recorda l'experta: “És un mineral present a molts aliments, sobretot d'origen marí”. Intervé en la producció d'hormones que regulen el metabolisme, el creixement i, pràcticament, totes les funcions energètiques del nostre cos. Sense la quantitat justa de iode podem caure en hipotiroïdisme (cansament, augment de pes, pell seca) o, en l'extrem contrari, en hipertiroïdisme (ansietat, tremolors, taquicàrdia).
Entendre bé què mengem i com equilibrar-lo
La nutricionista ens dona dues claus per entendre-ho. La primera és que al Japó, les algues són part de la dieta diària, però sempre en porcions molt petites (una escorça de nori, un grapat de wakame a la sopa) i acompanyades d'altres aliments clau. Aquí, en canvi, és fàcil caure en la temptació de demanar un roll gegant d'algues fregides o un bowl XL de sushi amb molta nori: el resultat pot ser un pic de iode que “desreguli la glàndula”, com adverteix la nutricionista. Per això, abans de deixar-nos portar per l'onada japonesa de moda, val la pena entendre bé què mengem i com equilibrar-lo.
El truc dels japonesos perquè el iode no sigui un problema és la manera que tenen de combinar els aliments i per a això, a més de prendre porcions petites, compten amb dos aliats. Cada dia inclouen als seus menús peix i marisc (sardines, verat, ostres...) que són rics en seleni, un mineral crucial perquè la tiroide elimini l'excés de iode i mantingui els seus enzims treballant al 100%. El seleni actua com a fre natural, evitant pujades o baixades brusques d'activitat tiroide.
D'altra banda, hi ha la soja. Productes com el tofu, l'edamame o el miso estan carregats d'isoflavones, compostos que modulen la producció hormonal i aporten un extra de protecció a la tiroide. Gràcies a la soja, la població nipona equilibra l'estrebada del iode i el suport del seleni amb un toc vegetal que reforça el conjunt. Així, la combinació de porcions petites d'algues més un plat de peix o un bol de miso amb tofu crea un escut per a la tiroide: iodo, sí, però sempre acompanyat de nutrients que eviten desajustos.