El Braç de Gitano és una de les postres més emblemàtiques de la rebosteria catalana, i encara que el seu nom ha generat debat en algunes ocasions, el seu origen està lligat als oficis tradicionals i al respecte pel treball artesanal. Lluny de ser un terme pejoratiu, la seva història té arrels en el vincle entre els pastissers i els calderers gitanos que recorrien Barcelona fa més de dos segles. En aquella època, per elaborar confitures i confitats era imprescindible l'ús de cassoles de coure, ja que aquest material permetia una cocció òptima dels ingredients sense afectar el seu sabor. Tanmateix, amb el temps, aquestes cassoles necessitaven ser reparades i allà entraven en escena els calderers gitanos, experts en la restauració d'aquests estris essencials per a la pastisseria. La seva tasca era tan valuosa per als gremis de pastissers que, com a forma de pagament, se'ls oferien les planxes de pa de pessic sobrants, enrotllades amb crema o nata, que solien emportar-se sota del braç.
Braç de gitano: l'origen d'aquestes postres
Lluny de la polèmica que alguns intenten generar entorn de la seva denominació, aquest dolç ha estat acceptat per nombroses societats gitanes, que reconeixen en la seva història una connexió amb els seus avantpassats i els seus oficis. De fet, la iniciativa dels gremis de pastisseria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona busca precisament reivindicar que aquestes postres posen en relleu els oficis artesans i l'herència cultural compartida. La creadora de contingut @canibalberlin, en col·laboració amb el canal 3cat, ha explicat aquesta història en detall, destacant com el Braç de Gitano no només és una delícia gastronòmica, sinó també un símbol de la interacció entre comunitats i la importància de l'artesania.
Avui dia, aquestes postres continuen sent un imprescindible a les pastisseries catalanes i a moltes altres parts del món, adoptant múltiples variacions segons la regió. Des de la seva versió més tradicional, amb farcit de nata o crema, fins a interpretacions més modernes amb xocolata, trufa o fins i tot fruites, el Braç de Gitano ha sabut evolucionar sense perdre la seva essència. El seu origen, marcat per la col·laboració entre els pastissers i els calderers gitanos, ens recorda que la gastronomia és molt més que una simple qüestió de sabors: és història, tradició i un reflex de les societats que l'han modelat amb el temps. Cada mossegada ens connecta amb un passat en què l'ofici artesanal tenia un valor incalculable i en què la cuina servia com a pont entre diferents comunitats. No és només unes postres, és el testimoni d'una història compartida que continua viva a cada forn i a cada taula.