El dònut és el dolç més icònic de la cultura estatunidenca. Des dels policies dels Simpsons fins als treballadors de The Office, el dònut és molt més que un aliment i s'ha convertit en una icona de la cultura pop. Però per molt americà que ens sembli, el dònut va arribar a casa nostra de la mà d'un visionari lleidatà que va millorar el concepte que va conèixer als Estats Units. Aquest és l'origen del dònut a casa nostra.
Un visionari d'Alfarràs
Si de tant en tant pots gaudir d'un esmorzar o berenar de dònuts és gràcies a Andreu Costafreda i Montoliu, un empresari i visionari d'Alfarràs (Segrià) que va saber implementar una de les idees gastronòmiques de més èxit a tot l'estat. Fill de forners, en un viatge als Estats Units va descobrir un brioix molt curiós que tenia un forat al mig. Se'ls anomenava Dognuts, nom que li va agradar i que va voler mantenir, adaptat, quan va portar la idea a Catalunya.
Es creu que Gregory, el mariner, en un intent per aconseguir la versió de brioix perfecta, va pessigar una part del centre d'unes peces crues que havia de fregir. En coure-les, va veure que el brioix quedava perfectament cuit per tot arreu
Els Dognuts eren un dolç rodó amb un forat al mig que en realitat, segons algunes teories, és originari dels Països Baixos. Un prototip de dònut que, quan va emigrar d'Europa als Estats Units a mitjans del segle XIX, encara no tenia el característic forat rodó al centre. Es creu que el forat, com tants altres invents al món, va ser fruit de la casualitat i de l'enginy d'una sola persona. Es creu que Hanson Gregory, un mariner molt espavilat, va ser qui el va crear.
L'origen del forat del mig
Un dels problemes que tenia la versió prèvia del dònut (la que no tenia un forat al mig) era que costava que quedés ben fregit al centre. Es creu que Gregory, el mariner, en un intent per aconseguir la versió de brioix perfecta, va pessigar una part del centre d'unes peces crues que havia de fregir. En coure-les, va veure que el brioix quedava perfectament cuit per tot arreu perquè en retirar la part central, tot quedava fregit de manera equilibrada. Aquest truc es va anar popularitzant als Estats Units fins que es va acabar consolidant. Va ser aleshores quan, un segle després, Andreu Costafreda va endur-se de nou la idea a Europa per crear una de les marques de dolços més coneguda i popular de tot l'estat. Un projecte d'èxit que ja forma part de l'imaginari col·lectiu a l'estat espanyol i que es va fer realitat gràcies a la feina d'un empresari lleidatà que era fill de forners.