La genètica no només és darrere del color d'ulls, l'altura o la intel·ligència. També és culpable d'algunes patologies tan dispars com la diabetis, l'esclerosi, el glaucoma o cert tipus de colesterol. Però hi ha més, als nostres gens també està escrit quantes tasses de cafè som capaços d'acceptar i amb quantes copes de vi comencem a donar ensopegades. En el cas del cafè, el gen al qual assenyalem és el CYP1A2, ja que s'encarrega de metabolitzar aquesta substància psicoactiva.
La genètica i el cafè
La cafeïna és un estimulant que aconsegueix que ens sentim més desperts i fins i tot atents i actius. Això ho aconsegueix bloquejant a l'adenosina, qui és responsable de dir-li el teu cervell que descansi. Per tant, sense ningú que li digui al teu cap que estàs cansat i amb son, continuaràs despert i espavilat.
Depenent de la genètica, trobem persones que metabolitzen la cafeïna molt ràpid (es prenen tres cafès seguits i se'n poden anar a dormir), amb un nivell mitjà (prenen un cafè i bé, però amb tres comencen les taquicàrdies) i, finalment, el metabolitzen molt lent (amb un cafè a la tarda ja saben que no dormiran bé). De fet, les persones amb metabolitzadors lents solen tenir un risc més gran de tenir malalties cardiovasculars, dada que demostra la rellevància d'aquesta substància durant tant temps en el seu organisme.
De l'insomni a la ressaca: un factor
Òbviament, això només és un plus, entre molts altres factors. Per exemple, un de molt important i que marca una gran diferència és el costum. Per molt ràpid que sigui el teu metabolisme quan es troba la cafeïna, si el teu organisme no està acostumat a aquesta substància, la resposta no serà la mateixa que el que és consumidor habitual. Així doncs, la genètica només ens ajuda a explicar el perquè, davant d'uns mateixos hàbits, el cos respon de forma molt diferent.
La cafeïna no és l'única substància que afecta el nostre sistema central, ni l'única que mostra grans diferències entre persones. Un altre gran misteri és el perquè una persona està en plenes facultats rere dos vins i una altra, rere una cervesa, ja presenta símptomes d'embriaguesa.
De nou, la genètica és un factor, entre els altres. I igual com amb la cafeïna, si estem acostumats a beure alcohol també marcaran en quin moment ens pugen els colors i la llengua comença a travar-se. Tornant al metabolisme, en parlar d'alcohol hem de saber que la substància que més ens afecta és l'etanol. Primer, es descompon en un enzim anomenat alcohol deshidrogenasa, sent els gens ADH1B i ADH1C els que s'ocupen d'ella i el converteixen en acetaldehid. El segon pas és que el gen ALDH2, el que ajuda a convertir l'acetaldehid en acetat, compost que pot excretar-se fàcilment.
Depenent de la teva càrrega genètica, aquest procés serà més o menys ràpid, tal com passa amb la cafeïna, i explica el perquè a unes persones l'alcohol els afecta pitjor que a d'altres. I sí, els test genètics que tant s'anuncien en l'actualitat et poden aclarir quin és el teu cas i ajudar-te així a saber quan no prendre més cafè o si és bona idea demanar-se una copa.