Els alvocats han conquerit el món, però potser ha arribat el moment de preguntar-nos si realment haurien de continuar existint. La seva història és un cúmul de paradoxes. Per començar, la naturalesa pràcticament els va condemnar a l'extinció fa milers d'anys. La seva reproducció depenia de grans mamífers com els mamuts i els mandrosos gegants, els únics animals capaços d'empassar-se la llavor sencera i dispersar-la a través dels seus excrements. Però aquests van desaparèixer fa tretze mil anys, deixant l'alvocat sense el seu principal mitjà de propagació. D'alguna manera, l'espècie va aconseguir sobreviure fins que els humans van començar a conrear-lo. Si l'evolució l'havia sentenciat, per què continuem prolongant la seva existència? A més, la seva popularitat desmesurada ha tingut conseqüències devastadores.
Per què els alvocats ja no haurien d'existir en absolut
La febre de l'alvocat ha contribuït a la desforestació a Mèxic, amb vastes àrees de bosc talades per donar pas a plantacions. També s'ha convertit en un lucratiu negoci per a grups criminals que controlen la seva producció i distribució, utilitzant la violència per mantenir el seu domini. Mentrestant, el consum mundial segueix en ascens, i amb ell, el seu impacte ambiental.
L'alvocat és un fruit assedegat, que requereix enormes quantitats d'aigua per al seu cultiu. En regions on l'accés a l'aigua ja és limitat, la seva producció suposa un malbaratament insostenible. S'estima que produir un sol quilo d'alvocats pot requerir fins a 2.000 litres d'aigua, molt més que altres cultius bàsics. Aquest cost ecològic s'ignora en favor de la seva imatge de “superaliment”, promoguda per la moda de l'alimentació saludable i el màrqueting agressiu. En els últims anys, ha estat convertit en un símbol d'estatus gastronòmic, amb receptes que el glorifiquen i una presència desmesurada en xarxes socials. No importa si apareix en torrades, batuts o fins i tot en targetes de felicitació: l'alvocat s'ha convertit en un fetitxe cultural. Tanmateix, darrere d'aquesta imatge hi ha una realitat incòmoda. El seu impacte mediambiental és tan greu que alguns experts suggereixen que hauríem de reconsiderar el seu consum abans que causi danys irreversibles.
El seu impacte mediambiental és molt greu, com per replantejar-se el seu consum
Però la paradoxa de l'alvocat no acaba aquí. La seva creixent demanda ha portat a situacions absurdes. Al Regne Unit, quan van ser introduïts en supermercats el 1968, molts consumidors els van confondre amb peres i els van preparar com a postres amb crema anglesa. Dècades després, a Austràlia, es va acusar els mil·lennials de gastar tants diners en alvocats que els resultava impossible estalviar per a una casa. Als Estats Units, la seva promoció en la Superbowl va fer que el consum es disparés a nivells descomunals. És un fruit que mai no havia de sobreviure, i, tanmateix, aquí està, dominant el mercat global a costa del planeta. Potser és moment d'admetre que l'alvocat no és tan verd com sembla i que el món seria millor sense ell.