La cervesa és una de les begudes fermentades més antigues de les que es té constància, si no la que més. És important conèixer què és exactament el procés de fermentació, perquè d'allà venen bona part dels seus beneficis.

La fermentació és un procés pel qual les molècules d'un aliment o beguda en concret, per mitjà de l'actuació de determinats microorganismes, donen lloc a un altre tipus de molècules que produeixen un compost orgànic diferent. El vi o el quefir són altres exemples d'aquest tipus de begudes amb un alt valor nutricional, que aporten vitamines i minerals, afavoreixen la digestió, restauren i conserven la flora intestinal i impedeixen el creixement d'organisme patogen, entre altres beneficis.

En el cas de la cervesa, té una composició bastant singular de valors nutricionals. Conté antioxidants, àcid fòlic, fòsfor, calci, potassi, manganès, calci, fluorur i silici, vitamines del grup B i proteïnes, la qual cosa posa de manifest per què pot ser interessant el seu consum moderat. I diem moderat perquè beure massa cervesa pot provocar efectes negatius per a la salut.

Un dels responsables de les propietats de la cervesa és el llúpol, que té un alt contingut en fitoestrògens, uns compostos que es troben en les plantes que exerceixen propietats similars a l'hormona estrogen quan es consumeixen. El seu ús s'ha estudiat per a qüestions tan dispars com la prevenció de certs tipus de càncers, millorar la salut del cor o augmentar la libido.

El cert és que la ciència ha demostrat alguns dels seus beneficis del seu consum moderat. En l'estudi Cervesa, Dieta Mediterrània i Malaltia Cardiovascular realitzat per l'Hospital Clínic, les Universitats de Barcelona i Màlaga, i l'Institut de Salut Carles III, entre altres institucions i que s'inclou en l'estudi Predimed sobre la Dieta Mediterrània, es destaquen els seus efectes positius sobre les malalties cardiovasculars.

En les seves conclusions es destaca que les persones que consumeixen cervesa habitualment de forma moderada presenten una menor incidència de diabetis mellitus i hipertensió, així com unes xifres de colesterol bo millors que els que no la consumeixen. A més, la seva aportació calòrica no és gaire alta, ja que oscil·la entre les 45 kcal/100 ml de la cervesa tradicional i les 17 kcal/100 ml de la cervesa sense alcohol.

Un altre exemple, un estudi publicat en l'International Journal of Endocrinology concloïa que la cervesa d'elaboració moderna és potencialment beneficiosa per al creixement ossi. I més concretament en el cas de les dones amb osteoporosis postmenopàusiques, perquè el consum de silici augmenta la densitat òssia. De fet, el 2017 es va realitzar una investigació amb la participació de 3.312 dones postmenopàusiques que va concloure que les dones que consumien petites quantitats d'alcohol –d'un a tres vasos dos o tres vegades per setmana– tenien una densitat mineral òssia més important.

I també s'ha analitzat els beneficis de la seva ingesta per millorar el control del sucre en sang, un problema per a moltes persones amb diabetis. Aquesta investigació va concloure que el consum moderat d'alcohol redueix la resistència a la insulina, un factor de risc per a la diabetis, així com el risc general de desenvolupar diabetis tipus 2. I aquest altre gran estudi que va explicar amb 70,500 participants va associar una ingesta moderada d'alcohol amb un 43% i 58% menys de risc de diabetis per a homes i dones, respectivament.