Si ja és difícil resistir-se a menjar una patata fregida, més encara ho és menjar-se'n només una. Obrir una bossa i acabar-la sense parpellejar (i sense saber com ha passat) és una cosa que ens ha passat a tots. Els científics parlen de "gana hedonista" per referir-se a aquell moment en què menges sense gana, però amb una tremenda sensació de plaer. I és que, per què quan estem avorrits i volem picar alguna cosa, simplement per matar el cuc, mai se'ns ocorre buscar una mica de bròcoli o ens mengem amb veritable gust una poma? I és que si hi ha una veritat universal aquesta és que no hi ha problema que no sigui vegi menys fosc després de gaudir d'unes patates fregides i una cervesa bé fresqueta asseguts en una terrassa. I això no només ho dic jo, també la ciència. Almenys la part de com d'agradables són aquestes patates fregides.
L'experiment
A Universitat d'Erlangen (Alemanya) van dur a terme un estudi amb persones sanes. Primers se'ls van donar patates fregides mentre se sotmetien a una ressonància magnètica. Els investigadors van comprovar que s'il·luminava el nucli accumbens quan es degustava aquest saborós snack. Després d'aquest producte calòric, van provar amb carbassó i (efectivament) no es va il·luminar res de res.
Les patates fregides són addictives a causa d'una combinació específica de greixos i carbohidrats
La tecla
Aquesta part que es va estimular durant l'experiment, anomenada nucli accumbens, es troba a la regió subcortical i s'encarrega de gestionar el circuit de recompensa d'una persona. En el cas del menjar, només s'activa amb determinats aliments que aconsegueixen que el nucli accumbens segregui dopamina, coneguda com l'hormona del plaer, però també involucrada en les addiccions. Ni tots els aliments no aconsegueixen que se segregui dopamina ni tots en la mateixa quantitat. I aquí és on els investigadors van donar amb la resposta a una altra pregunta: quin aliment és més addictiu?
Percentatges exactes
Les patates fregides són addictives a causa d'una combinació específica de greixos i carbohidrats. Aquest mateix experiment es va realitzar amb ratolins de laboratori i va donar uns resultats molt similars. En concret el percentatge que més va afectar el plaer i la recompensa era el de: 35% de greix i un 45% de carbohidrats. En el cas dels humans, a aquesta recepta li sumaven un ingredient: la sal.
Aquesta barreja provoca l'alliberament de dopamina de forma gairebé instantània, el que genera plaer i ens impulsa a menjar més, fins i tot quan no tenim gana i, més encara, quan sabem que no ens fa cap bé, parlant d'hàbits saludables. Mentre creiem que el veritablement addictiu és el sucre, la sal no es queda enrere i això la indústria alimentària ho sap i per això reforça amb un extra de sal tota mena de productes processats. Aquests que cataloguem com a saborosos.
Els estudis han demostrat també que, tant en rates com en humans, l'addicció al menjar i a les drogues comparteixen mecanismes similars al cervell. Uns més que d'altres. Una altra dada interessant d'aquest estudi sobre el poder que tenen les patates fregides en el nostre benestar està relacionada amb la intensitat d'aquest efecte. Els investigadors van descobrir que com més gran és l'IMC (índex de greix corporal) major era la resposta del nucli accumbens. És a dir, les persones obeses senten més plaer amb el menjar alhora que pateixen una addicció més important, sobretot als productes calòrics. Un peix que es mossega la cua.