Amb l'arribada de les festes, són moltes les persones que ja estan pensant en el menú que prepararan. Sense cap dubte, el pollastre és una opció a la qual recorrem sovint, així que avui et parlem de la varietat de pollastre pota blava. La coneixes? El pota blava és un pollastre d'una raça autòctona del Prat de Llobregat (Barcelona) que es cria des del segle XVIII. Aquesta és l'única raça de pollastres que va rebre la certificació d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP) a Espanya i Europa, per això es comercialitza amb una etiqueta numerada identificativa. El pollastre Prat o pota blava es caracteritza pel seu plomatge lleonat, amb plomes a la cua de color verd i reflexos metàl·lics. La cresta és de color vermell intens i el bec és fosc. Però el que més destaca d'aquest pollastre és el color blau pissarra de les potes i els dits. Per això, se'l coneix com a pota blava.
🌟 L'origen del tortell de Reis: d'on ve la idea de coronar el rei?
Com es crien els pollastres de pota blava?
Els pota blava tradicionals es crien a l'aire lliure i se'ls alimenta amb productes naturals, prioritàriament blat de moro, pa amb segó i les restes de les verdures de l'horta i assoleixen la mida mínima de sacrifici cap als 5 o 6 mesos d'edat. Tot això fa que posteriorment tinguin un sabor molt desitjable, i és que la qualitat de vida de l'animal influeix directament en el seu sabor posterior.
És més car un pollastre pota blava?
Malgrat que la raça millorada creix una mica més ràpid que la tradicional, l'edat mínima de sacrifici és d'uns 3 mesos, però per aconseguir un exemplar adult amb un pes adequat, es crien fins als 4 o 5 mesos. Això implica un cost molt més elevat en la producció, encara que només sigui pel consum de pinso durant molt més temps que un pollastre de tipus Broiler (el que acostumem a trobar als supermercats), que obté el mateix pes en poc més d'un mes.
A més, la cria del pollastre pota blava, fins i tot la seva producció per a comercialització, es fa en espais amplis i a l'aire lliure i amb una alimentació basada en cereals i sense cap mena d'additiu d'origen animal. El major temps de creixement, l'alimentació natural, la cria en espais semioberts... tot això encareix molt els costos respecte de la cria industrial dels pollastres a què ens hem acostumat, però un producte com aquest ho val. La textura de la carn és més ferma, menys pastosa i més fibrosa, amb només un 1,5% de greix davant el 5,1% del Broiler i un gust molt més intens. Al final, val la pena pagar més per un producte de més qualitat. En definitiva, estem parlant d'un producte català de proximitat i amb una qualitat fora de tot dubte, a més de ser ja un clàssic de la gastronomia catalana. Si aquest Nadal li dones una oportunitat, segur que no te'n penediràs.