Hi ha poques coses tan inevitables com aquesta sensació d'incomoditat quan, després de menjar ous, els gasos es tornen especialment pestilents. La nutricionista Magali Alvarenga, en el seu compte d'Instagram @nutri_maga, revela l'explicació científica darrere d'aquest fenomen que a molts els resulta enutjós. Els ous contenen compostos de sofre, un element conegut per la seva capacitat per generar olors fètides en descompondre's. Però el curiós és que la manera de cuinar-los influeix directament en la quantitat de sofre lliure que acaba a l'intestí i, per tant, en la intensitat dels pets. Així, la tècnica culinària pot convertir un aliment tan complet i nutritiu en la causa d'una pudor realment desagradable.
Per què fan pudor els pets quan menges ous?
Quan es baten els ous per preparar un remenat, les membranes que tanquen els compostos de sofre es trenquen abans de cuinar-los. Això permet que part d'aquest sofre s'evapori o reaccioni durant la cocció a la paella, la qual cosa redueix el seu pas al sistema digestiu. D'aquesta manera, l'ou remenat és l'opció que menys gasos pudents produeix. A més, la cocció ràpida a la paella afavoreix que molts dels gasos alliberin la seva olor abans que l'aliment arribi a l'intestí, on la fermentació bacteriana sol intensificar els mals humors.
El següent en la llista és l'ou ferrat. Encara que la seva cocció és també breu, el fet de no batre el rovell i la clara per complet implica que part del sofre romangui tancat fins que arribis a digerir-lo. En fregir-lo, la temperatura alta segella ràpidament la superfície, el que atrapa alguna cosa del sofre dins de l'ou i només l'allibera parcialment durant la digestió. Per això l'ou ferrat produeix més gasos pudents que el remenat, però encara menys que l'ou dur.
El gran protagonista de l'olor intensa és l'ou bullit. En cuinar-lo en aigua, les membranes i la mateixa clara actuen com una barrera imperfecta: l'ebullició no elimina el sofre, sinó que el dispersa per tota la peça, mantenint-lo intacte fins que el teu cos el descompon. Quan la microbiota intestinal fermenta aquestes molècules de sofre, genera compostos com el sulfur d'hidrogen, el responsable de la característica olor d'ou podrit. De fet, un ou dur pot arribar a causar pets tan nauseabunds que fan difícil ignorar la seva presència, fins i tot en un espai obert.
Per tant, si vols gaudir dels ous sense convertir-te en el protagonista d'un núvol pudent, n'hi ha prou amb ajustar la manera de cuinar-los. El remenat és l'elecció més intel·ligent per minimitzar olors, seguit pel ja clàssic ou ferrat. I si el teu és la contundència de l'ou dur, prepara't per acceptar el costat menys agradable d'aquest nutrient aliment.