La gastronomia ens ofereix plaers immensos i realment deliciosos. Alguns d'aquests són a més a més saludables o no perjudiquen substancialment la nostra salut. En canvi, hi ha d'altres gaudis que són perillosos per al nostre organisme. D'aquest darrer bloc, hi ha dos tipus: aquella fruïció de la qual ets conscient que no és positiu, per exemple la brioixeria industrial o les llaminadures. Però hi ha d'altres plaers que ens apassionen, però que podrien resultar negatius per al nostre cos. I un d'aquests casos és el fet de xuclar els caps de les gambes. A continuació t'expliquem per què.
Xuclar els caps de les gambes: sí o no?
Pels amants del marisc, en una taula no pot faltar un bon plat de gambes, escamarlans, llagostins o altres crustacis i un dels grans plaers és xarrupar els caps d’aquesta meravella del mar. T'imagines no poder fer-ho amb unes bones gambes de Palamós? Doncs resulta que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l’Agència Espanyola en Seguretat Alimentària (AECOSAN) i l’Organització de Consumidors (OCU), desaconsellen xuclar el cap dels crustacis per l’alt contingut en cadmi que contenen.
Raons i consells: alternatives de cara al Nadal
El cadmi és un metall pesant que s’acumula en les vísceres dels crustacis, principalment en el fetge i pàncrees que tenen en el cap i és greument perjudicial per a la nostra salut. L’acumulació de cadmi en el cos humà triga entre 10 i 30 anys a eliminar-se i pot provocar disfuncions renals, osteoporosi i fins i tot càncer. L'advertència a la qual fan referència les autoritats és una recomanació de l'Agència de Salut Alimentària, però no és d'ara, sinó de l'any 2011. I, dotze anys després, el risc continua present i no hi ha hagut cap canvi al respecte.
El problema més gros amb aquest assumpte arriba quan cauen les dates de Nadal. Però, per sort, no tot és marisc en aquestes dates. Probablement, els menús especials que es prepararen també inclouen peixos que, com molts altres aliments, poden contenir altres metalls pesants com el mercuri. En concret el mercuri, és altament tòxic i afecta el sistema neurològic del fetus i de nens en desenvolupament. Les espècies amb major contingut en aquest metall són els grans peixos depredadors com l'emperador o peix espasa, la tonyina vermella, els silurs o el maliciós. Referent això, els experts en nutrició recomanen que, per no superar l'exposició setmanal tolerable a aquest metall, s'ha de controlar el seu consum en grups de risc, és a dir, en dones embarassades o en lactància, així com en els menors de 10 anys.