Un dels fruits secs més beneficios per a la nostra salut són els pistatxos, unes petites píndoles que cuiden el benestar del nostre cos, incloent també els ulls. Com tot aliment, hem de consumir els pistatxos amb moderació, ja que tenen una gran càrrega calòrica, i els professionals de la nutrició ens suggereixen ingerir no pas més de 30 grams al dia.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la ingesta de fruits secs, com són els pistatxos, en ser un aliment ric en nutrients i ric en greixos insaturats. El pistatxo, com l'oli d'oliva, són aliments rics en greixos monoinsaturats i poliinsaturats, la qual cosa contribueix a una millor regulació del colesterol en sang.
Es considera un aliment que conté proteïna completa, ja que té quantitats adequades dels nou aminoàcids essencials (els quals el nostre organisme no produeix i han de ser incorporats en la dieta). Una porció de pistatxos (uns 49) aporta tant potassi com la meitat d'un plàtan o tanta fibra com 100 g de bròcoli.
Un dels fruits secs més beneficios per a la nostra salut són els pistatxos
Dehiscència: l'obertura natural
Quan el fruit madura, la polpa s'asseca i s'obre, exposant la llavor a la intempèrie. En els pistatxers silvestres és molt estrany que la llavor també s'obri, però els humans portem milers d'anys seleccionant els pistatxos que més ens interessen, i un dels trets que preferim és que s'obrin de forma natural. Resultat d'aquells mil·lennis de selecció artificial, hem aconseguit pistatxos les llavors dels quals s'obren de forma espontània, amb freqüència variable, en un procés que es denomina dehiscència.
Aquest procés es produeix per la deshidratació de la closca. En portar aigua, està dilatada, i en eixugar-se prova de recuperar la seva forma prèvia. Tanmateix, la seva pròpia estructura no ho permet i la closca acaba trencant-se per on és més feble, de forma similar a com es trenca un got fred que omples de sobte amb aigua bullint. De fet, és molt característic el so en "pop" quan les closques dels pistatxos s'obren en l'arbre.
Però no tots els pistatxos s'obren de forma natural en l'arbre. Hi ha diversos factors que influeixen en el procés, entre els quals es troba la mateixa genètica de la planta, el fred durant l'hivern, i determinats aspectes relacionats amb la pol·linització.
Coses que possiblement no sabies sobre els pistatxos
És un aliment que es porta consumint moltíssims anys, una cosa que queda patent que un grup d'arqueòlegs va descobrir restes de llavors de pistatxo juntament amb eines per trencar la seva closca en el jaciment de Gesher Benot Ya'aqov, a Israel. Aquestes restes es remunten a fa 780.000 anys, encara que com a aliment comú hi ha proves que el pistatxo es consumia en el 6.750 aC.
El pistatxer és l'arbre més resistent a la sequera que hi ha, més resistent fins i tot que l'ametller, encara que en aquest cas, el seu creixement i fructificació és més lent. D'altra banda, cal destacar que són un important aliat per a la salut del nostre cor gràcies al seu alt contingut en carotenoides, una espècie d'antioxidants.
Una altra curiositat que sembla increïble és que poden arribar a incendiar-se. Els enviaments de pistatxos a l'engròs així com el seu emmagatzemament en importants quantitats tenen una tendència curiosa, l'autoescalfament, la qual cosa pot derivar en combustió espontània a causa del baix contingut en aigua amb el que compten i a la important quantitat de greix que tenen els pistatxos si s'arriben a emmagatzemar amb determinats materials fibrosos.