A la cuina catalana, hi ha plats que sobreviuen al pas del temps i que, de manera sorprenent, ressorgeixen amb més força després de quedar en l'oblit. Un d'aquests plats és el cap i pota, una recepta tradicional a base de carn de vedella que ha recuperat el seu lloc a les taules de Catalunya i a les cartes de molts restaurants contemporanis.
Un plat tradicional català que torna a ser tendència
El cap i pota és un guisat elaborat a partir de parts menys nobles de la vedella: el cap ("cap") i la pota ("pota"). És una recepta d'origen humil, popular en les cuines catalanes des de fa segles, on aprofitar tots els recursos de l'animal era fonamental. Amb aquestes peces, s'aconsegueix una textura gelatinosa característica que, ben cuinada, dona lloc a un plat molt saborós i substanciós.
Es couen els trossos de carn lentament, acompanyats d'un sofregit de ceba, tomàquet i all, al qual se solen afegir espècies com el pebre vermell o el pebre, i, en algunes versions, un toc de vi o brandi. El resultat és un guisat que destaca per la seva riquesa de sabors i la seva capacitat per reconfortar, especialment en els mesos més freds de l'any.
Un plat que ha renascut
El cap i pota és un plat que, durant anys, va ser considerat part de la cuina casolana més modesta. Se servia en bars de barri o en "fondes", locals tradicionals que oferien menjar econòmic per als treballadors. Tanmateix, en els últims anys, ha tornat a guanyar-se un lloc destacat, no només a les llars, sinó també a l'alta cuina catalana.
Aquest renaixement del cap i pota s'emmarca en una tendència global cap a la revalorització dels plats tradicionals i dels ingredients de proximitat. Els xefs més innovadors han començat a redescobrir receptes de la gastronomia local que reflecteixen la identitat cultural i la història de la regió, aportant un nou enfocament sense perdre la seva essència. El cap i pota, amb el seu sabor profund i el seu origen humil, ha captat l'atenció de cuiners i comensals a la recerca d'autenticitat.
Aquest renaixement del cap i pota s'emmarca en una tendència global cap a la revalorització dels plats tradicionals
Per què ha tornat a posar-se de moda?
La tornada del cap i pota a l'escena culinària es deu, en part, a la creixent demanda de plats que utilitzen parts menys comunes de l'animal. L'interès per una cuina més sostenible, en la qual s'aprofita al màxim el producte, ha afavorit el redescobriment d'aquest tipus de receptes.
A més, la seva capacitat per adaptar-se a diferents versions ha permès que el cap i pota s'incorpori a menús moderns, sigui en la seva forma clàssica o amb tocs més sofisticats, com l'addició de tòfona o bolets. Els restaurants que ho ofereixen estan combinant tradició i innovació, fent que aquest guisat torni a ser apreciat per una nova generació de comensals.