És clar que hem de fer entrevistes a cuiners i cuineres per indagar en les seves històries, carreres i donar altaveu a personatges il·lustres del sector de la gastronomia. Ara bé, en aquest intent de divulgar la gastronomia catalana i els xefs més icònics, els periodistes a l'hora de pensar i emetre les preguntes poden pecar d'un greu enfocament. És el que ha denunciat la cuinera Maria Nicolau a través de les xarxes, farta d'escoltar una entrevista rere altra la mateixa pregunta que reben només les cuineres, però no els cuiners homes.
La pregunta que no s'ha de fer a les cuineres catalanes
Al peu de canó en totes les lluites i reivindicacions, Nicolau no és una persona que calli davant de les injustícies i allò que ella considera que cal alliçonar. “No els feu més a elles la pregunta de la conciliació. Prou d'alimentar el mite de la superheroïna. Feu-la a ells. Adoptem la seva normalitat”, piulava a la xarxa social X. La xef resident a Vilanova de Sau és recurrent als comentaris a les xarxes que apunten en aquesta línia i en altres debats gastronòmics i socials per dir-ne la seva.
De fet, la xef de 42 anys va ser entrevistada per La Gourmeteria fa gairebé un any. La pregunta que formulàvem era la següent: Comentes que el març del 2023, quan prens aquesta decisió [deixar de ser la cap de cuina del Ferrer de Tall], una part és per dedicar més temps a la teva filla. No he llegit mai un cuiner home dir aquesta frase. A continuació, la resposta de Nicolau que anunciava què vivia ella al voltant d'aquesta reiterada pregunta.
No els feu més a elles la pregunta de la conciliació. Prou d'alimentar el mite de la superheroina.
— Maria Nicolau (@MAlbercocs) February 12, 2025
Feu-la a ells.
Adoptem la seva normalitat.
És acollonant. Te n'adones? És gravíssim. O sigui, no passa mai. Hi ha entrevistes a cuineres o grans xefs com la Begoña Rodrigo o la Fina Puigdevall, en les quals els pregunten si troben a faltar els seus fills i com han pogut conciliar. Algun dels grans xefs d'aquest país, quan els fan una entrevista, els pregunten, i com t'ho fas per conciliar? No ens passa pel cap aquesta pregunta, perquè donem per fet que no és feina seva. I llavors, paral·lelament, en una altra entrevista diferent, ens preguntarem, com és que no hi ha dones a les fotografies dels grans congressos gastronòmics. Escolta, aquestes dues entrevistes, posa-les l'una sobre l'altra, i a veure quins punts es toquen.
L'alimentació és una necessitat tan bàsica, primordial i essencial com ho és respirar, com ho és comunicar-se, com ho és moure's, com ho és saber. Forma part d'aquella classe de coses que si no funcionen bé emmalalteixes. Per tant, saber cuinar una mica forma part de l'alfabetització bàsica per ser un adult autònom. Tan cert és això, com el fet que l'educació dels fills es correspon als dos progenitors de manera equitativa, i això és el que denuncia Maria Nicolau, que davant de tantes qüestions que es fa sobre la conciliació a les dones, s'oblida —per innocència o per mala fe— de preguntar-ho als homes.