Vam començar a menjar formatges fa milers d'anys. De fet, el vestigi més antic que demostra que s'han menjat formatges és una peça artesanal semblant a un bol de ceràmica, que data de fa 7.000 anys i es va trobar a Polònia. D'aquesta manera, els éssers humans ja eren amants del formatge fa 7.500 anys. Així ho va demostrar un equip científic liderat per la Universitat de Bristol, al Regne Unit. Aquest instrument seria una espècia de colador, on s'hi posaria la llet fermentada amb els seus qualls i per sota s'aniria perdent el xerigot.
La vida és una cosa màgica, és un acte vital per a la supervivència de l'espècie i un moment preciós per a les mares i els pares. Per alimentar-los, en la gran majoria de casos s'opta per la llet materna. Ara bé, quin és el primer aliment que els humans digerim? En Xevi Miró, copropietari de la formatgeria Llet Crua, ens resol el misteri i explica per què.
Sabíeu que absolutament tots hem digerit formatge des del primer dia de la nostra vida? Què vol dir això? La llet és molt difícil de digerir. Per això, quan ens l'empassem nosaltres pel nostre sistema digestiu, el primer que fem és tirar-li sucs gàstrics que són àcids, i acidifiquem la llet. Després hi tirem un enzim que és la quimosina, i amb això encara la solidifiquem més, encara la tallem més.
D'aquesta manera, per això quan un nadó fa un rotet després d'haver pres la llet materna, el que treu és alguna cosa sòlida. Allò és formatge. D'aquesta manera, el nostre sistema digestiu pot absorbir els nutrients i expulsar l'aigua. Per això, podríem dir que fer formatge és una manera de ja tenir guanyat tots aquests passos i, per això, són molt més digeribles els formatges que no pas la llet.
Quan un nadó fa un rotet després d'haver pres la llet materna, el que treu és alguna cosa sòlida. Allò és formatge i, per això, són molt més digeribles els formatges que no pas la llet.
És molt possible que aquesta fos una de les maneres a partir de la qual es va descobrir el formatge, matant un animal lactant i veient que dintre del seu sistema digestiu la llet que havia acabat de menjar s'havia convertit en una cosa sòlida i que a més a més era molt gustosa. Al final hem de pensar que la llet és un aliment molt transitori, molt inestable, i si no li fem res, acabarà convertint-se o bé en una llet àcida, que ja seria un tipus de formatge, o, si ens la mengem, la convertim en un altre tipus de formatge.