Fer cafè a Europa. A Catalunya. A Osona. "No pot ser", "us heu tornat bojos" o "això no funcionarà". Són els comentaris d'amics, coneguts, familiars i veïns que van escoltar durant anys en Joan Giraldez i l'Eva Prat. Tots dos estan a punt de fer història. O, millor dit, ja han fet història. A Sant Vicenç de Torelló s'enclaustren 14 hectàrees, situades a la finca Castellvilar, nom amb què es bategen els primers grans de cafè elaborats fora del clima tropical a tot el món. Sí, hi ha plantacions descomunals de cafè a Colòmbia, Panamà, la Xina, Austràlia i, fins i tot, a les Canàries i les Açores -aquestes darreres, en dimensions més petites-. Però totes elles s'ubiquen en la mateixa franja, la latitud tropical.
La primera plantació de cafè no tropical al món és a Osona
La regió tropical de la Terra es defineix generalment geogràficament com l'àrea entre el Tròpic de Càncer, situat a 23,5° de latitud N, i el Tròpic de Capricorn, a 23,5° de latitud S. Per aquest motiu, el projecte d'en Giraldez i Prat és únic al món. I és que tot el cafè que es cultiva actualment al planeta Terra és en clima tropical, entre aquestes latituds mencionades. Osona, Catalunya i l'Europa continental sencera estan per sobre del Tròpic de Càncer, per aquesta raó parlem de la primera plantació de cafè al món no-tropical. Dit d'una altra manera, és la primera plantació de cafè continental a la història, i el terme 'continental' es refereix a zones que abasten temperatures negatives i positives, a diferència del clima tropical. I el parador per a aquesta primera plantació és ni més ni menys que Osona, concretament, Sant Vicenç de Torelló.
A l'Eva i en Joan no els agrada sentir a parlar del concepte "han fet cafè", és un insult per a ells, fer servir el perfet. Prefereixen, i de fet és més acurat, parlar amb el passat perifràstic. Així doncs, ens oblidem de l'"han fet cafè" i expressem el "van fer cafè". I és que el projecte va iniciar-se un llunyà 2016, quan van decidir trencar amb les regles del joc i fer cafè en terreny continental per primer cop a la història.
Ara fa vuit anys van parir aquesta idea, prematura i molt verda, que va evolucionar durant dos anys, fins al 2018, només a través de l'observació de finques de diverses zones del país i d'estudis de pluviometria, humitat, temperatures i pH de les terres de diferents zones. Fins que van topar amb la finca de Castellvilar, que reunia les condicions climatològiques òptimes per al cultiu del cafè.
El sistema de prova i error fins a assolir l'èxit
Des del 2018, i fins a l'actualitat, són sis anys d'efectuar el sistema de prova i error. Una vegada rere l'altra fins a assolir l'èxit. Al llarg d'aquest lustre i escaig en Joan i l'Eva han dut a terme fins a tres germinacions, que és la base i inici del procés per obtenir el gra de cafè. El primer cop es va truncar per desavinences amb el veí i la burocràcia del cablejat de la llum per a les màquines de calor, entre altres, i la producció de les plantes de cafè van morir. Altres problemes van afectar la segona germinació, de la qual tampoc se'n va poder extreure res. Parlem dels anys 2018 i 2019, respectivament.
Tot canvia, però, amb l'inici de la tercera germinació de les llavors. "Són tres anys ja treballant amb aquesta germinació, que actualment ja ha donat els primers grans de cafè i que hem pogut tastar en petit comitè amb la família per extreure'n les primeres conclusions", comenta l'Eva. No són plantes d’importació, sinó que és un procediment que arrenca des de zero. Es posen les llavors una a una en unes taules de germinació, amb les distàncies pertinents entre cadascuna. A continuació, l’arrencada de la llavor ja germinada i agafar la planta una a una i posar-la en una bosseta o una safata de germinació o de replantació. "Un cop la planta té unes dimensions, una estructura i unes bases es pot plantar a terra i, aquí, les fases de cura i atenció diàries són diferents", emfatitza en Joan. Un cop la planta és a terra, al cap d’un any i mig o dos comencen les primeres floracions.
Actualment, les plantes fan 1,2 m d’alçada. "El 2025 arribaran a 1,7 m i el 2026 ja superaran els 2 metres", ensenya en Joan. Les plantes de cafè poden arribar a créixer fins a 12 o 14 metres d’alçada, ara bé, a la plantació d'aquest entusiasmat matrimoni es persegueix una fita de 2,8 metres d'altura aproximadament. "Així podem treballar millor la planta, recollir els grans de cafè i optimitzar-ne els recursos", confessen. El cafè que conreen és el cafè d’ombra, originari de sotabosc, en les seves plantacions originals a la selva. Un cafè que necessita molt poques hores de sol. "És el cafè original, és el més pur", revela en Joan. Fan cafè aràbica, dues versions diferents de gran selecció i cotització: la varietat Geisha, és la més cotitzada del mercat. Una planta més senyorial, de bon posat i esvelta; l’altra varietat és la Castillo.
20.000 metres quadrats de cafè
El dia d'avui, de les 5.000 plantes de cafè que es troben a la finca de Sant Vicenç de Torelló, només 250 estan plantades al terra. "No ens posem presses, anem a poc a poc creixent constantment", exclamen. Ara mateix, el total de les cinc mil plantes estan ocupant 700 m² aproximadament. "En el futur, tindrem els milers de plantes plantades al terra, abastant fins a dues hectàrees, és a dir, 20.000 m²", diu l'expert cafeter. Per tant, només s'està aprofitant un 3,5% del terreny que s'arribarà a fer servir en el futur. Per prendre dimensions de la feinada i d'on es troben avui dia. "Queda camí per recórrer", reconeixen.
El seu objectiu és poder viure del cafè i treure'n prou benefici econòmic per deixar les seves respectives feines. Tampoc no direm que la finca de Castellvilar és el hobby, perquè dona un munt de feina i hores diàries. L'Eva treballa a l'administració a Manlleu, mentre que en Joan es dedica al sector del cafè, entre torradores artesanals i repartiment, la qual cosa li ha permès teixir una important xarxa de contactes, nacionals i internacionals. Sumades aquestes 40 hores setmanals i l'atenció dels seus dos fills, encara troben el temps imprescindible per encarregar-se del manteniment diari de la plantació de cafè.
"Ningú aposta per un negoci a set anys vista i nosaltres ho hem fet. En portem quatre ja, i hem assolit l’objectiu", aprofundeix en Joan. El futur és ambiciós. Fins a aquest octubre de 2024 han recollit pocs grams de cafè, però amb la producció actual, l'ambició i les esperances dipositades són altes. I quin és l'objectiu? Fer divulgació del cafè, estendre el coneixement del gra de cafè i que el públic general pugui entendre què hi ha darrere d'una tassa de cafè. "No és un cultiu propi de Catalunya i vivim en un país on no hi ha formació ni coneixement sobre el cafè", reclamen. I això és amb el que volen trencar.
"Ningú aposta per un negoci a set anys vista i nosaltres ho hem fet. En portem quatre ja, i hem assolit l’objectiu"
Així doncs, el 2025 començaran a fer les primeres visites i tastos amb el sector professional, només gent de l'àmbit del cafè. Ja més endavant, serà el torn per al públic general. D'aquesta manera, Castellvilar es converteix en un espai totterreny amb tres funcions principals. En primer lloc, un paper d'escola: excursions i visites a la finca per veure de primera mà les plantes i entendre els passos que fan en Joan i l'Eva, des de la germinació fins a recollir el cafè i torrar-lo; la segona tasca, espai per al tast: un cop finalitzada la ruta, s'oferirà als visitants la possibilitat de degustar el cafè de primeríssima qualitat; finalment, la tercera pota, una botiga: tot i que la idea també serà exportar el cafè a mercats internacionals molt concrets, l'altra branca del negoci seran les mateixes persones que trepitgen les terres de la finca que tindran l'opció de comprar el cafè per endur-se'l a casa.
"Soc un apassionat del cafè: després de tota la meva formació en mecànica industrial, la primera feina que vaig tenir va ser en una empresa de màquines de cafè", se sincera en Joan, que afegeix que "no hem visitat mai cap plantació de cafè, tot i que sí que tenim contactes d’haver treballat al sector del cafè, a Colòmbia i altres països". Matisen que sí que hi han parlat per consultes bàsiques, "però al final t’adones que el context de Colòmbia, per exemple, és molt diferent de Catalunya".
L'Eva puntualitza: "Som autodidactes i tenim la sort de tenir un gran laboratori natural de milers de metres quadrats per superar el mètode prova-error i assolir l’èxit del gra de cafè". Autodidactes i autosuficients pel que fa al consum de llum i aigua, tant per la plantació com per la casa de fusta on hi viuen amb els dos fills, de 6 i 12 anys, enmig de la finca. I aquest és l'altre gran tresor d'aquest matrimoni: un entorn idíl·lic, un enclavament natural preciós on criar i aixecar una família amb les idees molt clares, una mena d'escola rural impregnada a casa, 360 graus al voltant de les parets que els ha vist créixer des de fa sis anys.
Tot plegat, una feinada de nassos que han fet increïblement a quatre mans. Sí, exacte, sense l'ajuda de ningú més. Només l'Eva i en Joan. En Joan i l'Eva. El treball, però, prendrà unes dimensions, si tot va bé, massa grans. "Les previsions que vam presentar a la Generalitat són les de comptar amb una vintena de treballadors: uns 12 a la plantació de cafè i uns 8 a la plantació de nabius", detallen. I és que calculen incrementar entre un 1,5% i un 1,8% el PIB de la població de Sant Vicenç de Torelló. Només amb el cafè i els nabius a una vila de més de 2.000 habitants.
"No crèiem en el ‘no’. Vam ser tossuts i ho som encara fins a obtenir el que tenim actualment, tot i que encara quedi molt camí. Però hem après molt i hem sabut superar els obstacles per poder plorar ara com nens petits, orgullosos veient el que hem aconseguit", acaben admetent il·lusionats en Joan i l'Eva. La història és al seu costat i el món ha de saber qui són.