Els productes de carn fresca i aliments carnis representen el 9% de tota la distribució de les Denominacions d'Origen Protegides (DOP) i les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP). Aquests menjars són: el Gall del Penedès, la Llonganissa de Vic, el Pollastre i Capó del Prat i, per últim, la Vedella dels Pirineus Catalans. Aquests quatre queviures són tots IGP perquè no totes les fases de producció, transformació i elaboració es fan íntegrament en la zona geogràfica definida.
Gall del Penedès (IGP)
El moment de l’any més important per al Gall del Penedès és la fira que se celebra anualment a Vilafranca del Penedès des del s. XII, primer coneguda com a Fira del Penedès, després Fira de Sant Tomàs i actualment Fira del Gall. És un producte històricament vinculat al Penedès i a la seva tradició vitivinícola. L’alimentació actual del Gall del Penedès IGP entronca amb aquesta tradició, ja que la dieta dels animals inclou granet de raïm. Es tracta de carn fresca de pollastre de la varietat Penedesenca negra millorada de la raça Penedesenca tradicional. Les canals són rogenques i la carn és ferma i sucosa. Es tracta d’una au de creixement lent i molt rústica. Correspon a l’àmbit històric del Penedès, que a hores d'ara s’estén per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i alguns municipis de l’Anoia i l’Alt Camp.
Llonganissa de Vic (IGP)
La població de Vic i la llonganissa fa anys que van junts com el nom i el cognom de les grans famílies, i amb el temps s’han convertit en un petit tresor. La reputació de la Llonganissa de Vic ve de lluny, i especialment a partir del segle XIX queda palesa en diversos escrits. És el fruit del binomi entre la tradició secular i les particulars condicions ambientals de la Plana. D'aquesta manera, és un embotit tradicional de Catalunya elaborat amb carn magra de porc i cansalada que pertany al grup dels embotits crus/curats. El seu aspecte exterior és cilíndric, recte i blanquinós que amb el temps adquireix una tonalitat marró violàcia. En l’interior, el tall permet identificar clarament els daus de cansalada i el pebre en gra. La zona d'elaboració d'aquest aliment és la Plana de Vic, a la comarca d’Osona, formada per 28 municipis.
Pollastre i Capó del Prat (IGP)
Hi ha documentació escrita que prova l’existència d’una producció avícola reputada a la zona del Prat al s. XVIII. Tanmateix, la raça Prat o Pota Blava té orígens posteriors que es remunten a mitjan segle XIX, però va ser a l’inici del segle XX quan va començar el seu verdader estudi i expansió amb una criança conscient i dirigida a la millora de la raça. Són pollastres i capons de la raça Prat caracteritzada per tenir la pota blava que li dona el seu nom col·loquial. Altres característiques dels animals són la pell de color nacrat i el pit allargat. La carn és reconeguda per la seva finor i melositat, i no tenir greixos excessius. Les zones de producció són a Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló, de la comarca del Baix Llobregat.
Vedella dels Pirineus Catalans (IGP)
És una Indicació Geogràfica Protegida transfronterera amb França que inclou el Pirineu català d’ambdós costats de la frontera. Ha estat de les primeres IGP transfrontereres en tramitar-se en tota la Unió Europea. Es tracta de carn de vacum d’animals de les races rústiques Bruna dels Pirineus, Aubrac o Gasconne, o de l’encreuament de les mares d’aquestes races amb mascles de les races Xarolesa, Llemusina o Blonde d’Aquitània. Els vedells són criats en règim extensiu amb la mare durant com a mínim els primers 4 mesos de vida. Són sacrificats entre els 8 i els 12 mesos d’edat. La carn és d’un color que va del rosat al vermell brillant. El color del greix va del blanc al crema.
Cal assenyalar que també està reconeguda una segona IGP transfronterera en la mateixa zona geogràfica, la Rosée dels Pirineus Catalans (IGP), per vedells no deslletats i sacrificats entre els 5 i els 8 mesos de vida. Tanmateix, actualment en el territori català no se’n produeix. Els territoris on s'elabora la vedella dels Pirineus són les comarques de muntanya: l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès, el Ripollès i la Vall d'Aran. I els municipis de muntanya de l’Alt Empordà (tres), el Bages (vuit), la Noguera (vuit), Osona (39) i el Pla de l’Estany (un). També els municipis francesos dels Departaments dels Pirineus Orientals i de l’Aude corresponents a la Catalunya nord.