En aquesta recerca constant per trobar els aliments, els hàbits, els costums i els productes més saludables, així com el fet de seguir els consells que ens ajudin a portar una vida més sana i que ens permetin emmalaltir menys i envellir millor, manipulem molta informació. Aquests anys hem après que existeixen greixos bons i dolents, que el sucre blanc és el més semblant al verí i que els llegums són una font de proteïnes a les quals hem de donar prioritat.
Però, què passa amb els horaris? En qualsevol dieta, independentment del seu objectiu, es marquen els aliments que sí o no es poden consumir, la preparació i fins i tot les vegades que s'han de prendre al dia, però molt poques vegades es parla del quan. I sí, l'hora a la qual es consumeixen els aliments és tan important com allò que es menja. I només per això hauríem de revisar els nostres horaris i replantejar-nos el moment en el qual esmorzem o sopem.
Començar pel final
El meu primer canvi important es va fer a l'últim àpat del dia. Que aquí sopem tard, i és una cosa que se sap a tot el món, però, que ho portem fent tota la vida, no és raó per no canviar-ho. No s'ha d'arribar al punt d'alguns països europeus en els quals el sopar està servit a les 18 h. Però tampoc no normalitzar el fet de fer-ho a les 22 h. Són molts els experts que coincideixen que cap a les 20 h seria l'hora perfecta. I aquí van les raons i les conseqüències.
Un bon descans és essencial per a la salut, tant física com emocional. I per aconseguir això és vital haver acabat la digestió. Així, entre que acabem de sopar i ens fiquem al llit han de transcórrer mínim dues hores. Si acabo al voltant de les 20.30 o 21 h, podré dormir plàcidament cap a les 23 hores. Això també vol dir que, si m'aixeco a les 7 h del matí, m'asseguro les 8 hores de son aconsellades.
Bo per al cor
Sopar més tard de les nou de la nit, s'associa a un augment d'un 28 % del risc de patir malalties cerebrovasculars, com l'ictus, en comparació els qui ho fan abans de les 20 h. Aquesta conclusió és el resultat de diversos estudis. I sí, en tots coincideixen que els sopars primerencs són positius a l'hora de cuidar la nostra salut cardiovascular. I n'hi ha més. Si deixem aquelles dues hores després del sopar, ens assegurem una correcta digestió i això també es tradueix en la possibilitat de cremar més calories i, per tant, controlar el pes de manera més eficaç.
Què passa quan sopes aviat (i lleuger)? Que l'endemà et sents molt millor. Has descansat més i no fa tant mal el so del despertador. Estàs més actiu i això es tradueix que durant el matí seràs molt més productiu, la qual cosa també aconseguirà que pugi la teva autoestima, et sentis més positiu, alegre... Una meravella que sembla servei d'un anunci de cereals d'esmorzar! I aquí hi ha la clau, en l'esmorzar, i no en aquests cereals que estàs pensant.
Si t'aixeques aviat, esmorzaràs abans. Lògic. O no tant. Perquè en infinitat de casos, en despertar-se amb el temps just i més adormit que despert, es comet el greu error de no esmorzar. Si, al contrari, no només t'aixeques aviat, sinó que esmorzes amb calma, els beneficis pugen com l'escuma. En esmorzar aviat, evites períodes prologats de dejuni, la qual cosa pot ajudar a mantenir estables els nivells de sucre en sang. Això contribueix a evitar pics de glucosa que poden afectar negativament l'energia i l'estat d'ànim.
També aconsegueixes despertar el metabolisme i que es posi com més aviat millor a treballar per omplir-te d'energia. I, no menys important, l'esmorzar primerenc subministra nutrients essencials al cervell, millorant la concentració i el rendiment cognitiu. Després de totes aquestes dades, ho intentaràs?