El coriandre americà (Eryngium foetidum) i el coriandre europeu (Coriandrum sativum) són dues herbes aromàtiques que, malgrat la seva similitud en nom i algunes característiques, són diferents tant en aparença com en sabor i ús culinari. Aquesta confusió entre ambdós pot portar a errors a la cuina, per la qual cosa és important conèixer les seves diferències i particularitats.
Què és el coriandre americà?
El coriandre americà, també conegut com a coriandre de muntanya, recao o ngo gai, és una planta herbàcia tropical originària d'Amèrica Central i del Sud, especialment comú en països com Panamà, Puerto Rico, República Dominicana, Colòmbia i Mèxic. Aquesta planta perenne té fulls llargs, allargats i serrats, amb una textura més robusta en comparació amb el coriandre. El coriandre americà té un sabor i aroma forts i penetrants, més intensos que els del coriandre, i s'utilitza amb freqüència a la cuina caribenya, asiàtica i llatinoamericana.
El coriandre americà és una herba versàtil que es pot utilitzar tant fresca com cuita. Els seus fulls es fan servir en sopes, salses, guisats i marinats, afegint un gust distintiu dels plats. A més, és un ingredient essencial a moltes receptes tradicionals, com els fesols negres i diversos curris.
Les fulles de coriandre s'utilitzen fresques per adornar i assaonar plats
El coriandre europeu, conegut científicament com a Coriandrum sativum, és una herba anual originària de la Mediterrània i de l'Orient Mitjà, encara que avui dia es conrea i utilitza a tot el món. La planta produeix fulles delicats i finament dividides, així com llavors arrodonides que també són utilitzades com a espècia. A diferència del coriandre americà, el coriandre té un sabor més suau i cítric, amb un toc d'espècies que el fa molt popular a la cuina mexicana, índia, xinesa i de l'Orient Mitjà.
Les fulles de coriandre s'utilitzen fresques per adornar i assaonar plats com tacos, salses, amanides i curris, mentre que les llavors de coriandre s'utilitzen seques i moltes com a condiment en una varietat de receptes. A més, el coriandre és conegut per les seves propietats digestives i antioxidants.
Diferències entre els dos coriandres
-
Aparença: L'americà té fulles llargues, rígides i amb vores dentades, mentre que el coriandre té fulls més petits, finament dividits i delicats.
-
Sabor i aroma: L'americà té un sabor més fort i penetrant, mentre que el coriandre té un sabor més suau i cítric.
-
Ús culinari: El coriandre americà s'utilitza en cuines caribenyes, asiàtiques i llatinoamericanes, en plats com sopes i guisats, mentre que el coriandre europeu es troba comunament a la cuina mexicana, índia i de l'Orient Mitjà, utilitzat fresc en amanides, salses i ornaments.
-
Cultiu: El coriandre americà prefereix climes tropicals i creix bé en ombra parcial, mentre que el coriandre europeu pot créixer en una varietat de climes i prefereix ple sol.
Encara que els dos tipus de coriandre comparteixen certes similituds en nom i ús, són herbes diferents amb característiques pròpies que les fan úniques. Conèixer les seves diferències és essencial per evitar confusions a la cuina i aprofitar al màxim els seus sabors i propietats en diverses receptes. Així, podràs enriquir els teus plats amb el sabor adequat i gaudir de l'autenticitat de cada una d'aquestes herbes aromàtiques.