Quan arriba la calor, no hi ha res més temptador que un bon gelat de vainilla. Però el que molts no saben és que, durant anys, aquest característic sabor va poder tenir un origen molt peculiar: el darrere d'un castor. Sí, així com sona. Hi ha una substància anomenada castori, que s'extreu dels sacs anals d'aquests animals, i que durant molt temps es va utilitzar com a aromatitzant en productes amb gust de vainilla. Des de gelats fins a galetes o begudes, molts aliments podien portar aquest ingredient sense que el consumidor ho sabés.
Què té a veure el gust de vainilla amb l'anus de castor?
Els castors segreguen el castori de forma natural, barrejat amb altres secrecions, i l'utilitzen per impermeabilitzar el seu pelatge, marcar territori i comunicar-se amb altres membres de la seva espècie. Aquest compost té una olor dolçassa que, curiosament, recorda a la vainilla. Encara que en el dia d'avui això pugui semblar-nos estrany, o directament desagradable, la veritat és que ja a l'Antiga Grècia s'utilitzava aquesta substància amb finalitats medicinals. Més endavant, també va ser usada al món de la perfumeria i, finalment, en la indústria alimentària com a potenciador del sabor.
Si alguna vegada has provat alguna cosa amb “aroma natural de vainilla” i no especificava que provenia de la beina de la planta, és possible que en realitat estiguessis assaborint aquest derivat animal. Per als qui desitgen evitar-lo, sigui per qüestions ètiques, ecològiques o simplement de gust, convé revisar bé l'etiquetatge. Les paraules “aroma natural” poden ocultar ingredients del més inesperat. Avui dia, tanmateix, el castori amb prou feines s'utilitza. No només per l'evident rebuig que pot generar entre els consumidors, sinó també per raons pràctiques: obtenir-lo requereix manipular els castors, la qual cosa no és senzilla ni econòmica. Al seu lloc, la indústria alimentària ha optat per fer servir vanil·lina sintètica, que pot obtenir-se en laboratoris sense necessitat de molestar cap animal.
Però el curiós és que aquesta vanil·lina no es treu de la vainilla natural, sinó de productes derivats del petroli. El compost se sintetitza a partir del guaiacol, una substància que s'obté de la creosota, al seu torn procedent del tractament del quitrà. Encara que soni preocupant, aquest procés està controlat i aprovat per al consum humà. De tota manera, no deixa de ser irònic que per simular un sabor natural s'hagi recorregut primer a un animal i després al petroli. Per sort per als castors, avui poden continuar construint els seus dics sense por d'acabar en una terrina de gelat.