L'anisakis és un paràsit que es pot trobar al peix i als cefalòpodes (calamar, pop, sípia, etc.) i provocar alteracions digestives, conegudes com a anisakiosi, i reaccions al·lèrgiques que, de vegades, poden ser greus. L'anisakiosi només es pot contraure si es menja peix o cefalòpodes parasitats crus o sotmesos a preparacions que no maten el paràsit. Però, sempre que mengem peix correm el risc de patir anisakis? Quins peixos poden contenir aquests paràsits i quins no?
Quins peixos poden contenir anisakis?
Un estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha revelat que el paràsit és present fins a un 36% del peix que es menja a Espanya, la meitat provinent del Cantàbric. És més, segons l'Institut d'Investigacions Marines de Vigo, al conjunt de l'Estat hi ha més de 8.000 infeccions d'anisakis cada any.
Les dades recollides per l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària constaten que el peix que posseeix, en proporció, més anisakis és el lluç. Fins a un 96% d'aquests peixos en tenen a l'interior. El verat el segueix amb un 87%, després el sorell amb un 67% i el bacallà amb un 62%. Però tot el peix, així com altres animals marins i cefalòpodes, pot estar infectat amb anisakis, incloent-hi peixos d'aigua dolça i salada i anguiles. No hi ha cap zona de pesca lliure de risc, ja que totes les àrees i tipus de peix podrien contenir larves.
Els peixos que tenen menys risc
Els mol·luscs com musclos, cloïsses i escopinyes, així com els peixos salats i secs, no presenten risc d'anisakis. Si el peix és ben cuit, amb una temperatura de més de 60 graus, el paràsit mor i no representa cap perill per a la salut. Les truites, les carpes, les perques i altres peixos d'aigües continentals són quasi cent per cent segurs. "No s'han trobat mai paràsits del gènere anisakis en peixos de riu, ja que les possibilitats de contagi són nul·les", afirma un estudi realitzat per la Universitat de Santiago.
Com detectar l'anisakis?
Davant dels peixos que sí que poden contenir anisakis, i que a més a més és altament probable, com és el cas del lluç, arriba la gran pregunta: com detectar l'anisakis. Consta de tres fases molt importants: la inspecció visual, diversos mètodes de detecció i les tècniques avançades. Pel que fa al primer punt, és rellevant comprovar l'aspecte del peix, el color i la forma, així com revisar les vísceres. Pel que als mètodes, els més importants són l'examen sota la llum brillant i la transil·luminació. Finalment, la inspecció amb raigs X és una de les tècniques més útils i practicades.