Fer formatge succeeix (i succeïa) a la cuina. És, per dir-ho ràpidament i senzilla, transformar la llet i convertir-la en suport sòlid per alimentar les boques de la família. L'elaboració de formatge ha estat en la història, sense cap mena de dubte, un ofici de dones, entre altres coses, pels temps associats a l'elaboració de formatge: mentre l'home s'ocupava d'altres tasques agrícoles, la dona munyia i tot seguit, en començava l'elaboració. Setmana rere setmana és el gran Xevi Miró qui ens explica un nou capítol sobre els formatges, però aquesta setmana això canvia. L'actriu i formatgera, Judith Forner, de l'equip de Llet Crua ens exposa la rellevància històrica de les dones en l'ofici formatger.
Remuntant-nos a l'origen de l'agricultura i de la ramaderia, quan l'home va començar a domesticar animals i sembrar la terra com a forma de vida. El pasturatge podia ser una activitat masculina, no obstant les qui munyien i es feien càrrec de la llet obtinguda, eren les dones. La transformació en formatge comença a succeir en el moment en què l'ésser humà és conscient que mitjançant la coagulació de la llet s'aconsegueix un producte amb una vida útil molt més llarga que la de la mateixa llet fresca sense transformar. Així, elaborar formatge es va convertir en una eficaç manera de preservar i aprofitar l'excedent de llet que altrament es faria malbé. Els homes pasturen els animals, i les dones munyen i elaboren amb la llet obtinguda.
"Avui parlem les dones, concretament del paper de les dones al món dels formatges", irromp la Judith. Un exemple ben clar i fàcil d'entendre és el que ens mostra amb els cinc formatges que té al davant a l'hora de gravar el vídeo: "La Paula, la Judit, la Mercè, la Lourdes i la Maria són les elaboradores d'aquestes peces d'aquí", exposa visualment, afegint que "antigament, quasi tots els formatges eren fets per dones".
Mentre l'home pasturava els animals, la dona s'encarregava de cuidar grans i petits, i, durant les petites estones mortes, es responsabilitzava d'elaborar tots els formatges. "I això va funcionar molt bé amb aquest mecanisme durant segles i segles", ensenya Forner. La industrialització, però, ho va capgirar tot amb la migració de moltes persones de les zones rurals cap a les fàbriques i ciutats en creixement.
Al llarg de la història, aquest paper de la dona formatgera s'ha mantingut. Al nord d'Espanya, en particular, la tradició d'elaborar mantega i formatge va pertànyer-hi sempre. Queixo do País, una de les receptes més antigues i representatives de la formatgeria gallega, ha estat sempre vinculada a les dones; tant en el maneig del bestiar, com en la seva elaboració, com en la comercialització posterior. Igual passava (i passa) amb Cabrales, un dels formatges més representatius de l'Estat. A Anglaterra, va ser la reputada formatgera Frances Pawlett qui a principis del segle XVIII va establir les bases del que avui coneixem com Stilton, un dels formatges blaus de més reconeixement al món.