La protesta del sector agrícola avança de forma inapel·lable cap a Barcelona. Ja són 24 hores de reivindicacions que han suposat greus interrupcions i diversos talls a punta i punta de l'AP-7. També estan tallades l'N-II a Girona, l’AP-2 i l'N-240 a Montblanc, així com algunes de les principals vies de la Catalunya Central, com la C-16, la C-17 i la C-25 o Eix Transversal. En el punt de l'autovia A-2 entre Fondarella i El Palau d'Anglesola s'han recollit unes imatges curioses i peculiars sobre els manifestants.
🔴 Vaga de pagesos a Barcelona i Catalunya, DIRECTE | Talls a les carreteres avui per les protestes
Era l'hora de dinar i els pagesos s'havien d'organitzar per cuinar tot tipus de plats. Un dels grups ha cuinat una cassola de tros per a 200 persones. També s'han menjat calçots, altres han fet una paella i alguns han cuinat una calderada de peix. Tot plegat entre els tractors que ocupen els quatre carrils de l'autovia en aquest punt on també s'han desplegat taules per dinar, sofàs per descansar i equips de so per escoltar música i estar distrets. Un dinar popular amb un to menys distès de la tònica de la jornada d'aquest dimarts 6 de febrer, però igualment amb l'ambient inquietant, ja que era el preludi de les assemblees que havien de decidir la continuïtat de les protestes.
"A les quatre del matí, érem a la granja, per poder ser a les sis a la carretera. La nit serà llarga, freda i llarga. El repòs del guerrer". Això proclamava als quatre vents l'usuari @lo_tractor_rosa a la plataforma X, el defenestrat Twitter. Molts missatges de suport, allau de reaccions positives, però també crítiques d'alguns ciutadans pels bloquejos a les carreteres. "Avui serem a les portes de la capital, de la nostra capital. Provocarem una mica d'enrenou, però només venim a demanar sentit comú. Una societat que perd els que li fan el menjar es converteix en un gegant amb peus de fang. S'acaba el temps, i s'acaben els pagesos".
"Només venim a demanar sentit comú. Una societat que perd als que li fan el menjar es converteix en un gegant amb peus de fang. S'acaba el temps, i s'acaben els pagesos"
I més enllà de foc a les brases i a les carreteres, calçotades i calderades, en anècdota i segon pla queda tot això. L'important és traslladar aquest assumpte a l'agenda política, tal com reclama el responsable d'Organització d'Unió de Pagesos, Carles Vicente, que ha recordat en diferents entrevistes que les demandes i exigències són al damunt de la taula del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès.
Raquel Serrat, responsable de Dones i membre de la Comissió Permanent Nacional d'Unió de Pagesos, considera que és molt fàcil criminalitzar al sector: "Som part de la solució, no els culpables de tot", ha denunciat al Cafè d'Idees. Assenyala els preus justos com un dels reclams endèmics del sector, demana "sentit comú" a les restriccions agroambientals de la normativa europea i apunta la "competència deslleial" que pateixen. Destaca la força dels consumidors: "Quan anem a comprar estem fent política". I assenyala les cadenes de supermercats que pitjor paguen als pagesos i ramaders: "És la gran distribució qui pot acabar amb la pagesia de petites i mitjanes empreses", conclou.
Més enllà de manifestacions i protestes, no hauríem d'arribar mai a aquest punt de tensar tant la corda per escoltar la nostra gent. Perquè els pagesos són el poble: el cuiden, el tracten amb afecte i l'alimenten. Sempre diem de tenir cura de la famosa marca del quilòmetre 0 i de comprar de proximitat, però on tot aquest camí comença és al camp, als horts, als conreus dels pagesos catalans. I si els perdem, si ens quedem sense ells, correm un risc altament preocupant de perdre la nostra essència i el nostre producte català.