Denominem infusió a un tipus de beguda que s'obtè de la introducció d'una planta o parts d'ella, generalment fulls, arrels o fruits, en aigua bullint. Aquest procés i la permanència durant un temps de les plantes permet que l'aigua adquireixi part del sabor i les propietats del vegetal, en extreure's mitjançant la cocció part dels elements solubles de l'herba, fruit, arrel o fulls infusionats.
Denominem infusió a un tipus de beguda que s'obtè de la introducció d'una planta o parts d'ella
Tradicionalment s'han begut pel seu sabor i per les seves propietats medicinals, ja que moltes de les plantes que es fan servir tenen propietats relaxants, vigoritzants, astringents o antisèptiques entre d'altres. Però no només s'han consumit oralment, sinó que també s'han fet servir en apòsits o embenats o per ajudar a curar ferides, en ús tòpic.
Tipus d'infusió
Existeixen moltes maneres de poder classificar els diferents tipus d'infusions. Una d'elles i la més habitual és la que té en compte la planta en qüestió que es fa servir per elaborar-les, i que els dona nom.
En aquest sentit, encara que existeix una molt àmplia varietat disponible a continuació us deixem amb algunes de les més habituals i algunes que segurament us sorprendran:
1. Te
Parlar d'infusions porta gairebé inevitablement a parlar del te. Considerada com una de les infusions per excel·lència i part del patrimoni cultural de moltes tradicions (incloent la britànica, la xinesa o la japonesa), el te és conegut per les seves propietats estimulants (si bé sovint es considera que ajuda a relaxar-se i té components que hi ajuden) així com les seves propietats antioxidants i astringents.
2. Til·la
De manera semblant a la valeriana, la til·la es caracteritza per ser una de les infusions més fetes servir per relaxar-se i combatre l'insomni. Elaborada a partir de les fulles de til·ler, va ser considerat el nèctar dels reis i té propietats antiespasmòdiques, hipotensores (redueix la tensió arterial), analgèsiques i antiinflamatòries.
3. Infusió de menta
La menta és un altre dels vegetals el full del qual sol utilitzar-se en infusions. Amb un sabor molt característic, la infusió presenta propietats saciants, hepatoprotectores i diürètiques, així com relaxants (tret que es prenguin dosis excessives, que produeixen activació i possibles problemes de son).
Contribueix a millorar la digestió i reduir els gasos, a més es millora el metabolisme intestinal, i és especialment utilitzada per millorar afeccions respiratòries.
4. Infusió de cua de cavall
La cua de cavall és feta servir fonamentalment per les seves propietats diürètiques i depuratives, que ajuden a orinar i combatre problemes genitourinaris com la cistitis o retenció de líquids.
Redueix la tensió arterial, és astringent i cicatritzant (es fa servir sobre hemorràgies o ferides lleus) i permet reduir inflamacions o úlceres bucals, a més de contenir sals minerals i vitamines rellevants per a la nostra salut.
5. Infusió de romaní
No és una de les més populars, però també pot realitzar-se una infusió amb romaní. Aquesta infusió contribueix al bon funcionament digestiu (disminueix l'acidesa i els gasos) i té propietats astringents (amb el que ajuda a reduir la diarrea), així com antibiòtiques. També contribueix a millorar el funcionament del fetge i a reduir el colesterol.
6. Infusió de dent de lleó
La dent de lleó, en infusió, ajuda a augmentar la secreció de bilis i té propietats depuratives i afavoridores de l'excreció i la digestió. El fetge, el conjunt del tub digestiu i els ossos poden beneficiar-se del seu consum. També té propietats calmants i prevé l'anèmia, a més de contribuir a controlar la diabetis.