Des de fa 14 anys, cada primer divendres d'agost se celebra el Dia Internacional de la Cervesa. I encara que en altres països amb molta tradició cervesera el festegen en altres dates de forma nacional, a escala mundial s'ha acceptat aquell dia, que aquest any coincideix amb el 6 d'agost, gràcies a un petit bar de la localitat de Santa Cruz, a Califòrnia. Allà quatre amics aficionats a aquesta tradicional beguda anomenats Jesse Avshalomov, Evan Hamilton, Aaron Araki i Richard Hernández, van decidir celebrar un dia en honor a la beguda que tant els agradava. I la idea va fructificar, ja que avui són més de 50 països els que el commemoren.
Però, per què tantes persones s'han adherit a aquesta festa a tot el món? Doncs segurament perquè és una de les begudes més universals que existeixen i, probablement, la beguda alcohòlica més antiga. O, més aviat, de la qual existeixen registres més antics.
De fet, el seu procés d'elaboració està documentat per primera vegada l'any 5.000 A.C. aproximadament, en un papir escrit per un escriba de l’Imperi que va exposar com s'utilitzaven ingredients no molt comuns avui dia, com dàtils, granades i altres herbes autòctones. La graduació alcohòlica era més alta que la d'avui dia i era el faraó el que determinava el seu ús, sobretot per a festejos religiosos.
Però el cert és que existeixen indicis que el seu consum és encara més antic i els experts el situen a l'Antiga Mesopotàmia, cap a l'any 10.000 A. C. Segurament el seu descobriment va ser una cosa habitual, en veure com fermentaven restes de cereals consumits, on es conreava el blat i l'ordi. Segurament algú va decidir provar-ho i va descobrir una beguda diferent amb efecte embriagador i que a més era lliure de contaminació i reduïa la propagació de malalties davant certs tipus d'aigua bruta, la qual cosa va impulsar el seu consum. D'aquesta zona del món, que exportava cereals, es va anar estenent per la resta. Gràcies a la Mediterrània a Europa i també a Orient.
Dels antics grecs tenim constància del seu consum, de fet l'historiador Zósimo dona compte d'ella i la seva elaboració després del seu viatge a Egipte. Amb el nom de zythum, que fa referència a fermentació de l'ordi i el blat, en el període hel·lenístic es va estendre el seu consum, al qual s'afegien altres fruites. Però també consumien vi, procedent de la fermentació del vi, per la qual cosa va començar a existir una divisió que va persistir durant segles: el vi per a les classes més altes i la cervesa per a les més populars. De fet, els mateixos agricultors l'elaboraven, d'allà les diferents receptes que s'han estès. Durant l'Imperi Romà, aquesta beguda –a la que ja es denominava cerevisia- s'identificava més amb els pobles bàrbars i per això té tanta tradició al nord i oest d'Europa.
Però si existeix un període en què el seu consum creix exponencialment és en l'edat mitjana, sobretot al nord d'Europa, en ser una beguda més barata que d'altres i amb més presència. Van ser els monjos europeus els que van començar a experimentar amb els processos fermentatius de la beguda i comença a utilitzar-se el llúpol, que a part de dotar-lo de la seva aroma i sabor amarg tan característic, té propietats conservants i estabilitza l'escuma. De fet, s'estén tant que a les grans ciutats comencen a posar-se taxes per a la seva producció i consum. La primera recepta escrita a Europa prové de la ciutat belga de Gant al segle XIV i el primer tractat sobre cervesa s'escriu al segle XVI, encara que cal dir que no té gaire a veure amb la que es consumia molt més enrere en el temps i comença a assemblar-se a la que prenem avui dia.
Quan es va afegir el llúpol a la cervesa i va començar a estendre's, en alguns països va començar a denominar-se "ale" a la vella cervesa elaborada sense llúpol i "beer" a la nova que feia servir aquest ingredient, encara que els termes de vegades s'utilitzaven indistintament. També és important destacar la cervesa "lager", que neix als monestirs medievals en experimentar amb la fermentació. En aquest cas es produeix en l'ancoratge de la bota i dins de les coves on la temperatura és més baixa.
El consum va continuar estenent-se en els segles XV i XVI, en augmentar les transaccions comercials i al fet que es millorés la seva conservació. Als països protestants, en separar-se de Roma, que era qui controlava la seva producció i la recepta, es va fer realment popular i, en alguns països, es van elaborar lleis per a la seva regulació, com va passar a Alemanya, on es va dictar que només s'havia d'elaborar a partir de tres ingredients: aigua, malt d'ordi i llúpol, per determinar la seva puresa, llei que va ser vigent a Alemanya fins al segle XX, quan es va promulgar la 'Llei Alemanya Provisional de la Cervesa de 1993'.
El fet que fos un dels primers aliments industrialitzats va afavorir la seva extensió encara més i va guanyar molta popularitat davant el vi. Altres fites van ser la millora de les tècniques d'elaboració, la revolució dels envasos, l'aparició dels dispensadors de cervesa, l'ús de cervesa de barril i l'aparició de festivals que van impulsar el seu reconeixement.
En els últims anys s'ha posat cada vegada més de moda la tornada a l'elaboració de cerveses artesanals, en vista dels beneficis del seu consum moderat, el que ha tornat una altra vegada la moda del seu consum responsable.