Veganisme: "estil de vida basat en el respecte pels animals, que exclou totalment l’ús i el consum de productes i aliments d’origen animal". Aquesta és la definició exacta que ens dona el diccionari sobre què és la dieta vegana. És fàcil entendre en què consisteix, però no és tan senzill comprendre quines implicacions té en la vida quotidiana d'una persona vegana. Avui, dia mundial del veganisme, t'expliquem totes les claus d'aquesta dieta de moda.

Una decisió personal

Es pot ser al·lèrgic al pol·len, a la fruita, als fruits secs o al marisc. D'al·lèrgies n'hi ha de tota mena, però la intolerància a la carn i a la resta de productes d'origen animal no és gens habitual. I és que el veganisme, malgrat excloure aquest tipus de productes de l'alimentació, no respon a una necessita fisiològica, sinó a una decisió moral. Les persones veganes deixen de consumir carn, peix, ous, llet, mel... per qüestions ètiques. L'objectiu del veganisme és mantenir un mode de vida 100% respectuós amb els animals. I això implica consumir productes exclusivament vegetals, des dels aliments fins a la roba o els productes de cosmètica. L'origen del veganisme deriva del vegetarianisme, dieta que exclou el consum de carn, però no el d'altres productes d'origen animal, i els primers indicis es remunten a fa més de dos mil anys.

Amanida vegana

Ser vegà a Catalunya

El veganisme a Catalunya és una tendència relativament nova. De vegans sempre n'hi ha hagut, però aquesta dieta s'ha posat de moda durant l'última dècada i ha crescut exponencialment, sobretot en grans ciutats com Barcelona. No és el mateix seguir una dieta vegana a Barcelona, on hi ha botigues 'healthy', 'foodie' i de tofu a cada cantonada, que ser-ho a Granyena de Segarra, on la botiga vegana més propera queda a mitja hora en cotxe. I si l'objectiu del veganisme és promoure un canvi d'hàbits de consum i reduir l'impacte de la indústria càrnia en el medi ambient, fer 30 km en cotxe per comprar un paquet de plàstic amb hamburgueses de soja elaborades a vuit mil quilòmetres de casa, potser no és la millor alternativa.

Veganisme: "estil de vida basat en el respecte pels animals, que exclou totalment l’ús i el consum de productes i aliments d’origen animal"

Veganisme de mercat

El veganisme de botigues 'healthy', amb productes estrangers empaquetats en plàstic, i a un preu desorbitat, no té cap sentit. Però el veganisme de mercat és una opció molt més sensata i sostenible que permet un consum conscient i de proximitat. No cal menjar soja, alvocat i llet de civada per ser vegà. N'hi ha prou amb uns fruits secs, uns espinacs a l'hivern i plats de mongetes a l'estiu. De fet, un dels principals 'perills' de la dieta vegana és la manca de nutrients que venen de la proteïna animal. Vitamines com la B12 o minerals com el ferro, provenen sobretot de derivats dels animals. Per tant, és important conèixer bé de quines fonts es poden obtenir aquests nutrients si se segueix una dieta vegana.

Però de la mateixa manera que el veganisme implica més consciència sobre el valor nutricional dels aliments, una dieta basada en la ingesta exclusiva de vegetals té altres beneficis incontestables per a la salut: redueix la quantitat de greixos animals i de colesterol; disminueix el risc de malalties com l'obesitat, la diabetis o problemes cardiovasculars i augmenta el consum de vitamines.