L'aperitiu és un costum que es troba en moltes cultures i fa referència a l'acte de consumir una beguda o petites porcions de menjar abans d'un àpat principal. Un preludi llaminer abans d'un àpat. Una prèvia social d'un posterior acte social encara més gran. Els teloners abans d'un concert important acostumen a tenir poca rellevància i no acaben de fer el pes. L'aperitiu, en canvi, és el teloner gastronòmic més rellevant per a les trobades socials. Un exercici introductori per confirmar que estem preparats pel posterior gaudi culinari i també per xalar de la companyia amb qui ens entaulem. Aquest dimarts 19 de setembre celebrem, per tant, el Dia Mundial de l'Aperitiu.
Dia Mundial de l'Aperitiu: la socialització
El propòsit principal de l'aperitiu és estimular la gana i preparar el paladar pel menjar que vindrà a continuació. Alguns aspectes clau relacionats amb l'aperitiu són, en primer lloc, les begudes. A molts llocs, l'aperitiu s'acompanya de begudes alcohòliques, com ara vi, cervesa, còctels o vermut, encara que també es poden servir begudes sense alcohol, com aigua amb gas o refrescos. El segon tret és el menjar: els aperitius solen consistir en petites porcions d'aliments salats, com olives, fruita seca, formatges, embotits, patés, xips, canapès i altres entrepans lleugers. L'elecció dels aliments pot variar segons la cultura i la regió.
Tot plegat sense desmerèixer un dels punts més importants que és la socialització. L'aperitiu és una oportunitat per socialitzar i relaxar-se abans del menjar principal. En moltes cultures, és comú trobar-se amb amics o familiars a bars o restaurants per gaudir d'un aperitiu junts. És un acte gastronòmic atractiu, afable i que fa caliu i, per aquestes raons, ens crida tant l'atenció. El concepte d'aperitiu pot variar segons la regió i la cultura. A Espanya, per exemple, és comú gaudir de tapes amb begudes abans del dinar o el sopar. A Itàlia, l'aperitiu pot incloure begudes com el spritz i aperitius lleugers com olives o patates xips.
En resum, l'aperitiu és una pràctica cultural que implica consumir begudes i alguna tapa lleugera abans d'un àpat principal, amb l'objectiu de fomentar la gana i la socialització. Però, quan va néixer el concepte d'aperitiu? Qui se'l va inventar i per què? L'origen més antic de l'aperitiu va més enllà que al d'una forma de reunió social abans dels dinars o els sopars. Es remunta al segle V aC, quan Hipòcrates, el metge més famós de l'antiguitat, va crear una beguda amarga a base de vi amb gust de donzell i altres herbes que utilitzava en casos de falta de gana per reobrir l'estómac. Tot i que l'origen de l'aperitiu és italià (antipasti), avui dia s'ha convertit en una de les senyes d'identitat de Catalunya i en un costum que es fa gairebé diàriament al nostre país amb una lleugera diferència horària amb els antecessors.
Les diferències entre vermut i aperitiu
El vermut és una beguda alcohòlica aromatitzada que s'obté a partir de vi base, al qual s'hi afegeixen herbes, espècies i altres ingredients per donar-li sabor. El resultat és una beguda amb un equilibri entre la part dolça i amarga, que se sol consumir abans dels àpats com a aperitiu. D'altra banda, el terme aperitiu fa referència a qualsevol beguda que es consumeix abans d'un àpat per obrir la gana. A diferència del vermut, l'aperitiu pot ser tant alcohòlic com no alcohòlic. D'aquesta manera, estem avesats a referir-nos a "fer el vermut" el diumenge, però realment hauríem de dir "fer l'aperitiu" si el que hi ha al damunt de la taula és qualsevol beguda menys, precisament, el vermut.